País Valencià
(3000)
Periodicos
(10)
|
Arte y Cultura
(109)
|
Deportes
(138)
|
Educacion
(77)
|
Informatica
(24)
|
Instituciones
(48)
|
Investigacion
(18)
|
Ocio y Turismo
(417)
|
Salud
(44)
|
Servicios
(124)
|
Comunicacion
(78)
|
Museos
(29)
|
Fiestas
(85)
|
Ordenar por:
Título (
)
Fecha (
)
Calificación (
)
Popularidad (
)
Sitios actualmente ordenados por: Título (A a Z)
)
Fecha (
)
Calificación (
)
Popularidad (
) Sitios actualmente ordenados por: Título (A a Z)
Última actualització 30/3/2008 0:45
Descripció
club ciclista aielo de malferit
club ciclista aielo de malferit
Visites: 763
Qualificació: 0.00 (0 votos)
Última actualització 31/3/2008 1:35
Descripció
Pàgina Web de l'Agrupació Musical "LA BANDAd’Alfarrasí
PàginaWeb de l’Agrupació Musical LA BANDA d’Alfarrasí, on trobaran tot hacerca de la nostra agrupació, com la seua història, els seus components,. ..
Pàgina Web de l'Agrupació Musical "LA BANDAd’Alfarrasí
PàginaWeb de l’Agrupació Musical LA BANDA d’Alfarrasí, on trobaran tot hacerca de la nostra agrupació, com la seua història, els seus components,. ..
Visites: 797
Qualificació: 0.00 (0 votos)
Última actualització 8/4/2006 15:15
Descripció
Daimús poble de la comunitat valenciana i es troba en la comarca La Safor.Daimús, el topònim de la qual és de procedència àrab, era un dels territoris que depenia del castell de Bairén. Esta localitat, que conserva les característiques pròpies dels pobles d’antany, s’ompli de vida i activitat a l’arribar l’estiu.
Daimús poble de la comunitat valenciana i es troba en la comarca La Safor.Daimús, el topònim de la qual és de procedència àrab, era un dels territoris que depenia del castell de Bairén. Esta localitat, que conserva les característiques pròpies dels pobles d’antany, s’ompli de vida i activitat a l’arribar l’estiu.
Visites: 1722
Qualificació: 0.00 (0 votos)
Última actualització 7/4/2008 16:37
Descripció
Morella és la capital històrica de la comarca dels Ports.El terme municipal, de 414 km2, és el més gran de la província de Castelló i un dels més grans de la comunitat autònoma Valenciana. El recinte murallat està a 1000 m d’altura sobre el nivell del mar i el terme entre 600 i 1300 metres. La major part del terme desaigua al riu Bergants, que és un subafluent de l’Ebre.
El municipi de Morella està dividit en denes i també és tradicional la divisió en tres parròquies: Santa Maria, Sant Joan i Sant Miquel. A més, estan Xiva i Hortells, que van ser municipis independents fins a mitjan anys 70. Altres nuclis històrics del terme són Herbeset, la Llèqua, la Pobleta i Salvassòria.
Morella és la capital històrica de la comarca dels Ports.El terme municipal, de 414 km2, és el més gran de la província de Castelló i un dels més grans de la comunitat autònoma Valenciana. El recinte murallat està a 1000 m d’altura sobre el nivell del mar i el terme entre 600 i 1300 metres. La major part del terme desaigua al riu Bergants, que és un subafluent de l’Ebre.
El municipi de Morella està dividit en denes i també és tradicional la divisió en tres parròquies: Santa Maria, Sant Joan i Sant Miquel. A més, estan Xiva i Hortells, que van ser municipis independents fins a mitjan anys 70. Altres nuclis històrics del terme són Herbeset, la Llèqua, la Pobleta i Salvassòria.
Visites: 2330
Qualificació: 0.00 (0 votos)
Última actualització 29/4/2008 23:20
Descripció
Aín Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística.Conquerit als àrabs en 1238 per A Jaume I, els moriscos´d’Aín van habitar estes terres a pau i concòrdia, conservant els seves tradicions i formes de vida fins al principi del segle XVI, quant se’ls va imposar el bateig baix pena de mort o desterrament. A partir d´açí, va tindre lloc una tenaç resistència de grans contingents de moriscos que declarats en rebel.lia, i emparant-se al refugi natural´d’estes escarpades muntanyes, van lliurar sagnants batalles saldades amb milers de morts fins que l’any 1609 van ser rendits i exiliats definitivament.
Aín Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística.Conquerit als àrabs en 1238 per A Jaume I, els moriscos´d’Aín van habitar estes terres a pau i concòrdia, conservant els seves tradicions i formes de vida fins al principi del segle XVI, quant se’ls va imposar el bateig baix pena de mort o desterrament. A partir d´açí, va tindre lloc una tenaç resistència de grans contingents de moriscos que declarats en rebel.lia, i emparant-se al refugi natural´d’estes escarpades muntanyes, van lliurar sagnants batalles saldades amb milers de morts fins que l’any 1609 van ser rendits i exiliats definitivament.
Visites: 876
Qualificació: 0.00 (0 votos)
execution time : 0,153 sec




Print
Díselo a un amigo