Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)| Foto Nº 71-80 (de 164 fotos escogidas) | |
| Bombament d'aigua del riu Xúquer , Paque Natural de l'Albufera
 fotografia turismo viajes  5/10/2009 14:48
 292  0
| Les séquies de la Vega de València prenen les aigües del riu Túria després de la Séquia Real de Moncada, aprofitant els últims cabals, i deixant els seus sobrants i escolaments per a la séquia de l'Or i els regadius de Franques i Marjals de l'Albufera de València. A més hi ha aportacions de brolladors que sorgixen del fons i de la contornada de la llacuna, les aigües del qual arreplega també la xarxa de séquies que creuen els arrossars,[15] així com les aigües procedents de les depuradores de Pinedo, Quart-Benagéber i Albufera Sud.Foto:Fev |
|
| Vista meridional (plaça de la Reina): Micalet, porta dels Ferros, cimbori i exterior del cap
fotografia turismo viajes 19/10/2009 15:27
292 0
| Des de l'últim terç del segle XVIII es va posar en marxa un projecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar el 1774 i va anar a càrrec de l'arquitecte Antoni Gilabert Fornés. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els pinacles exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica emmascarada per estucs, daurats i altres elements pseudoclàssics.Foto:Felivet |
|
| Parc de l'Albufera a València
fotografia turismo viajes 27/11/2009 16:41
293 0
| El seu valor ecològic és molt gran ja que ací es troben espècies de gran valor ecològic en perill d'extinció, com el Fartet o el Samaruc. A més és una de les poques Albuferes que es conserven en bon estat a la Comunitat Valenciana, la costa de la qual antigament estava formada per una successió d'albuferes i marjals. Hui en dia encara es poden veure la successió de marjals en tota la costa valenciana, encara que més xicotet que l'Albufera de València, des de la marjal de Pego-Oliva, la marjal de Xeraco, la marjal de Rafalell i Vistabella a Massamagrell, la marjal del moro a Puçol-Sagunt, o la marjal d'Almenara, entre altres. Foto:elmuntanyeret |
|
| Pesca en el parc de l'Albufera
fotografia turismo viajes 27/11/2009 16:36
293 0
| L'abundància de pesca ha sigut la virtut més rendible de l'Albufera. I també el mig de vida més tradicional. Els àrabs ja explotaven organitzadament les riqueses piscícoles del llac. Després, els diversos reis propietaris de l'Albufera també obtenien els seus beneficis quedant-se amb la quinta part de tot el que es pescava en el llac. Això ens dóna una idea de tant i bé que es pescava en estes aigües. En 1857 l'activitat pesquera comença a regular-se d'una manera més ordenat i d'acord amb els temps que corrien. Foto: pinchof |
|
| Fatxada del Palau monestir del Tremp
fotografia turismo viajes 14/10/2009 22:03
293 0
| Directament vinculat a la cort, el seu estil és d'un neoclassicisme molt italià, en el que l'arquitecte Miguel Fernández va seguir les ensenyances del seu mestre Sabatini. La fatxada del convent és d'una gran sobrietat, amb frontons triangulars sobre les finestres del pis principal però sense columnes ni pilastres, i la mateixa sensació de robustesa oferix el pati interior, amb arcades de pedra en la part inferior i balcons en els dos pis superiors.Foto:Un valencià |
|
| València i les seues Torres: Torres de Serrano
fotografia turismo viajes 1/10/2009 21:51
294 0
| La Porta de Serrans (Torres dels Serrans en valencià) és una de les dotze portes que custodiaven l'antiga muralla de la Ciutat de València. El seu nom pareix provindre que estan situades aproximadament al nord-oest del nucli antic i, per tant, eren l'entrada natural que comunicava amb els camins que anaven als Serrans (el camí real de Saragossa, que confluïa en este punt també amb el camí real de Barcelona). No obstant això, hi ha una altra teoria que diu que va poder prendre el nom de la principal família que habitava el carrer homònim.Foto:Joseaperez |
|
| Vista general del plaça de l'Ajuntament, València
fotografia turismo viajes 5/10/2009 21:29
294 0
| La plaça de l'Ajuntament de València és la seu dels edificis civils més representatius de València. Un d'estos edificis singulars és l'Ajuntament, d'estil eclèctic, que alberga en el seu interior el "Museu Històric Municipal de València". Este museu custòdia "La Senyera ", el "Pendó de la Reconquista", l'espasa de "Jaume I" i el "llibre del Furs", icones clau en la història de València. El rellotge del campanar de l'Ajuntament té un paper fonamental en les "mascletaes", perquè amb les seues campanades dóna començament la mascletá, a les 14:00 hores tots els dies de l'1 al 19 de març, durant les falles. Foto:Richie Diesterheft |
|
| Vista de la Torre Estos i merlets, València
fotografia turismo viajes 19/10/2009 14:44
296 0
| En la part que mira cap a l'interior de la ciutat, apareix una sèrie d'estades obertes, cobertes amb voltes construïdes amb nervis de creueria. En el centre de les torres, damunt de l'arc de la porta, apareix un orifici voltat pel que s'atacava als que volien derrocar la porta.Foto:Pabloes |
|
| Fragment dels frescos de la cúpula de Colomí, basílica de València
fotografia turismo viajes 5/10/2009 20:17
297 0
| La intervenció en la cúpula de la basílica dels Desamparados de València ha servit per a recuperar tot el color dels frescos que va pintar Antonio Colomí en 1701, però també ha rehabilitat el nom d'este artista i tractadista cordovés, pintor de cambra de Carles II, la labor pictòrica del qual ha tardat segles a reconéixer-se, encara que hui és considerada fonamental en la producció mural del Barroc Espanyol.Foto:Franguigo |
|
| Vista general de l'estació Nord de València
fotografia turismo viajes 5/10/2009 16:35
297 0
| Les fatxades estan rítmicament desenrotllades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La fatxada principal predominantment horitzontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sens dubte, la de la Llotja, amb escassa altura i ritmes verticals en les entrepilastres que no arriben a desequilibrar l'horitzontalitat general. L'acabament de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinacles terminals de perfil aparentment emmerletat. Estilísticament este edifici pot ser relacionat amb la secessió vienesament i especialment amb Otto Wagner, a la influència de la qual s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt amb inicis del que més tard seria el racionalisme.Foto:Felivet |
|
| Foto Nº 71-80 (de 164 fotos escogidas) | |
|
Comunitat Valenciana
Província de València
