|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)| Foto Nº 51-56 (de 56 fotos escogidas) | |
| Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana
 valencia  29/3/2007 17:34
 5723  0
No hi ha dades segurs d'una ocupació humana d'este terme, anterior a la romanització. D'esta època són testimonis, a més d'una moneda trobada en el camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts en el Racó, les restes d'una possible vila rústica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcària d'un metre de diàmetre.
L'origen de la població és musulmà, si bé s'han trobat empremtes de l'època romana. Els musulmans van crear un centre ceràmic molt important que, després de la seua conquista, va ser Donat per 1237 pel rei Jaume I d'Aragó a Artal de Lluna, la família del qual va continuar en la possessió fins a finals del segle XIII, que va passar a poder de Pere Boval, majordorm i tresorer de Jaume II. Els musulmans van continuar vivint a Manises, treballant el terrissa, la tècnica del qual van ensenyar als cristians, els quals al seu torn la van perfeccionar.
Manises |
|
| Torre del Castillo Torrent
valencia 29/3/2007 16:14
5963 0
| El castell va formar part del cinturó defensiu de la ciutat de València, junt amb les torres de Moncada, Bétera, Paterna, Chiva, Montroi, Benifairó, Espioca, Silla, Almussafes i la de l'Albufera. Va ser el nucli al voltant del qual es va desenrotllar la població medieval. El document més antic conegut que fa referència a una possible torre o castell, és el de donació de les viles de Torrent i Silla per part de Jaume I a l'Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem, el 15 de gener de 1233, abans de la conquista de València. La possessió i donació efectiva de Torrent per part de Jaume I pareix produir-se el mes d'abril de 1238, entre els dies 26 i 28 segons el Llibre de Repartiment, a l'esmentada Orde Militar. Encara que els primers anys manté la població musulmana, es té constància d'una xicoteta comunitat cristiana, mantenint-se un pleit entre l'Orde de Sant Joan i la Seu Episcopal de València. L'església de Torrent ja figura en una relació de 1247. En 1248, el 6 de gener, es va dictar un decret d'expulsió pel rei Jaume I amb motiu de la revolta musulmana encapçalada pel cabdill al-azraq. El 28 de novembre de 1248 es va atorgar carta de poblament a 47 nous pobladors. Per a atendre l'administració dels interessos de la Comanda, l'Orde es va reservar algunes cases, entre estes la casa castell, que va ser utilitzada com a magatzem de collites, va torrar com a forns, molins, banys, carnisseries, Tavernes, posades, hostals, etc. En 1521 amb motiu de la Guerra de Germanies, entre el 27 d'octubre i l'un de novembre, l'exercite del virrei des de Paterna va saquejar les poblacions de la contornada, entre elles la de Torrent.Torrent |
|
| Xirivella (en valencianament i oficialment Xirivella)
valencia 29/3/2007 18:34
6153 0
Xirivella se situa en l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani.
El lloc ha patit una gran transformació urbana a l'unir-se els carrers amb les de la capital, creant-se nous barris, com el de la Llum, que en part pertanyen també a València i el de Sant Ramon. La part antiga a l'esquerra de la carretera de Torrent conserva la seua estructura rural, amb vells casalots i carrers estrets.
Xirivella |
|
| Paterna, municipi d'Espanya, província de València.
valencia 29/3/2007 17:48
6332 0
Su clima és mediterrani àrid amb unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscil·len entre els 12é de gener i els 27é de juliol, aconseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35é
El terme de Paterna limita amb els de Burjassot i València a l'est, amb els de Manises i Quart de Poblet al sud, amb els de Riba-roja del Túria, L'Eliana i Sant Antoni de Benagéber a l'oest, i amb els de Bétera i Godella al nord.
Paterna |
|
| Alaquàs (en valencianament i oficialment, Alaquàs)
valencia 29/3/2007 18:48
6960 0
Antigua alqueria musulmana, la seua titularitat va ser atorgada per Jaume I a Bernat Castelló l'any 1238, el qual la va canviar per altres possessions a Ponç Soler. Posteriorment, se li va confiscar i va passar a les mans de la Corona. En 1319 Joan Escrivà va comprar el senyoriu i després ho va adquirir la família Vilaragut, els que ho van vendre en el segle XV als Aguilar. Després va passar a ser patrimoni dels Pardo de la Costa. Un dels membres d'esta família, Lluis Pardo, va obtindre el títol de comte d'Alaquàs l'any 1577. Més tard, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbaite. Ara com ara es conserva el palau-castell alçat davall el patrimoni de Lluís Pardo de la Costa i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb quatre torres de 25 m. D'altura, de les quals només es conservaven tres. En l'actualitat està en un procés de restauració en el qual s'ha reconstruït la quarta torre.
Alaquas |
|
| Gran Teatre Antonio Ferrandis Paterna
valencia 29/3/2007 18:31
9571 0
En 1927 es presenta el projecte de construcció, i en 1928 s'alça el teló per primera vegada. Però a l'arribar l'any 2000 a causa del deteriorament de l'edifici es restaura i completa el retole amb el nom d'un paternero universal Antonio Ferrandis. La fatxada és original restaurada amb una sala amb capacitat de 535 espectadors amb una superfície total de 388 m2. La trapa de l'orquestra és de 56 m2 per a 50 músics. L'escenari té 21 m d'ample i 12 de fons. Es completa l'edifici amb sales per a ús d'exposicions, recepcions, assajos...
|
|
| Foto Nº 51-56 (de 56 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
L'horta oest
