|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)| Foto Nº 41-50 (de 56 fotos escogidas) | |
| Palau-Castell de Pardo de la Casta Alaquas
 valencia  29/3/2007 18:52
 3693  0
És una fortalesa quadrangular, de murs d'afusellament de 40 metres de longitud, protegit per tres torres. La quarta va ser destruïda en la primera dècada del segle XX. La seua fatxada és senzilla, amb lògies en la zona més alta. Data del segle XVI, destaca …
El nom d'Alaquàs és d'origen aràbic, ja que prové de l'àrab al-quas, és a dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilòmetres del Barranc de Torrent. Com una séquia procedent de Manises està construïda amb moltes arcades, o a causa de la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ja desaparegut, els àrabs el van cridar d'esta manera. Ja durant la conquista cristiana, després d'assetjar la localitat, Jaume I va donar a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió. |
|
| Espai Cultural LA Cova Gran Amfiteatre Paterna
valencia 16/6/2009 16:48
3849 0
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remunten al Neolític i Edat de Bronze i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de xicotetes llomes pròxima al riu Túria que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar empremta els ibers, on s'ha trobat restes d'una muralla defensiva i parets de xicotetes cabanyes. La documentació relativa a l'arribada dels romans es limita a referències literàries d'esdeveniments pròxims en Valentia, Edeta i Saguntum. Es creu que va ser en esta època quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se suposa que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, al·lusiu a l'estatus social o jurídic del predi. S'han trobat en el terme municipal, restes d'una xarxa d'aqüeductes que s'estén fins a Massamagrell, per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a Sagunt, antiga seu romana. En l'època musulmana es desenrotlla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenrotllament de l'agricultura introduint noves terres de regadiu i cultius com l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica de Jaume I en terres paterneras. Segons el Llibre de Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar Els Furs. Els Lluna es convertixen en senyors feudals durant els segles XIII a XV, moment en què la ceràmica de Paterna aconseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisi en la producció ceràmica i l'economia local. En 1436 Alfons el Magnànim va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de Fernando I d'Antequera i Duc de Segorbe.
foto |
|
| Vista Aèria Picanya (oficialment i en llengua valenciana Picanya)
valencia 16/6/2009 16:47
3852 0
Alqueria musulmana que va ser donada pel rei Jaume I a l'Orde de l'Hospital junt amb la de Vistabella, que va ser annexada al lloc. Els hospitalaris, van atorgar carta de poblament l'any 1248.
Dins del seu terme es trobava el lloc de Benàger, que junt amb el de Faitanar han donat nom a la séquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart, però organitzada autònomament. El barri de la Florida va pertànyer al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta, l'any 1964. L'any 1596 es va crear la Confraria de la Sang, les constitucions de la qual serien aprovades per Sant Joan de Ribera. Els membres de la confraria eren majoritàriament habitants de Picanya i Vistabella; però també podien formar part veïns d'altres pobles de la comarca.
Va ser la primera localitat valenciana a demanar l'Estatut d'Autonomia per al País Valencià el 25 d'abril de 1977.
foto |
|
| Casa de Cultura Quart de Poblet
valencia 29/3/2007 19:46
3918 0
CASA DE CULTURA
La Casa de Cultura va obrir les seues portes en la vesprada del 10 de juny, festivitat de Sant Onofre, de 1986. L'edifici de finals del segle XIX va pertànyer a un il·lustre veí de Quart de Poblet, Juan Bautista Valldecabres, que dóna nom a la plaça en què està ubicat i que va ostentar càrrecs com el de president de la Diputació de València, Diputat en Talls i Senador del Regne. El prestigi social i la riquesa del propietari queden de manifest en la decoració de la fatxada i del vestíbul. És seu de la Bibioteca Pública Municipal Enric Valor i de l'Escola Municipal de Teatre. Constituïx un dels majors atractius culturals del municipi, dau el seu caràcter d'espai obert a multitud d'activitats impulsades per les associacions locals i els col·lectius veïnals.
|
|
| Església parroquial dedicada a Ntra. Sra. dels Angeles Mislata
valencia 29/3/2007 15:51
4138 0
Va començar a edificar-se l'any 1704 sobre el solar del primer temple que va tindre el poble. Cada habitant cooperava a alçar els murs de la seua Església i transcorreguts 51 anys va anar coronada l'obra de la parròquia en honor de la Santíssima Mare de Déu dels Angeles. Este temple va ser beneït l'any 1755. És esta Església de creu llatina amb cúpula. L'interior és d'orde compost amb adorns barrocs. Eclesiàsticament, Mislata va dependre de la parròquia de S. Nicolás de València, de la que se desva anomenar en 1535, erigint-se en rectorat independent.
|
|
| ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ QUART DE POBLET
valencia 29/3/2007 19:44
4460 0
| Construïda en el segle XIV, va ser remodelada a finals del Segle XVII i principis del XVIII. La fatxada principal és d'estil clàssic sobri, amb portada allindada flanquejada per dos columnes de capitell jònic. El campanar és una robusta torre de planta quadrada. La decoració interior del temple és barroca. El Retaule de l'Altar Major també és barroc. La Capilla de la Comunió és de construcció posterior, estil neoclàssic, obra de l'arquitecte Vicente Gascó. Es troba en la plaça de l'Església. |
|
| Ajuntament Quart de Poblet (oficialment i en valencià Quart de Poblet)
valencia 29/3/2007 19:54
4469 0
Quart de Poblet és probablement de fundació romana. Ja l'historiador Euriclidión descriu en la seua obra com els veïns de Quartum van ajudar a l'exèrcit d'Haníbal al quedar paralitzat pel riu. El seu nom té origen en el terme llatí quartum miliarium , que fa al·lusió a la distància que ho separa de València. Com a vestigis d'aquella època perviuen restes del pont romà i l'Aqüeducte dels Arquets.
No obstant això, va ser en l'Edat Mitjana quan les seues gents es van convertir en protagonistes d'importants fets en la història de València: Rodrigo Díaz de Viver, el Cid Campeador, va encapçalar a Quart de Poblet un significatiu batalla contra les forces almoràvits, que porta el nom de la Vila i apareix reflectida en el Cantar de meu Cid; i en les fonts destaca l'al·lusió al Castillo de Quart, actualment desaparegut.
|
|
| Picanya (oficialment i en llengua valenciana Picanya)
valencia 29/3/2007 17:06
5319 0
El terme municipal se situa en una plana amb una altitud mitjana de 15 metres sobre del nivell del mar; té unes 770 hectàrees travessades pel barranc de Chiva, ocupades en gran part per diverses explotacions agrícoles, amb predomini de cítrics i cultius de temporada, així com vivers de plantes i flors. Als nombrosos recursos per a l'escampament esportiu, se sumen els més de 300.000 m² de zona verda, que suposen més de 20.000 unitats botàniques arbòries.
Picanya |
|
| Església Torrent (en valencianament i oficialment, Torrent)
valencia 29/3/2007 15:57
5610 0
Capital de la comarca valenciana de l'Horta Sud, es troba a 9 km de la ciutat de València, als peus del tossal d'El Vedat, i a 15 Km del mar.El clima de Torrent és un clima tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrània. La temperatura mitjana és de 18 ºC. A l'hivern, la temperatura mitjana oscil·la entre de 10 i 12 graus. La temperatura mitjana a l'estiu és de 27 graus i les precipitacions anuals de 450 litres. Les nevades són episodis infreqüents, amb recurrència de 10 anys de mitja, a excepció de les zones més elevades del terme municipal (Sierra Perenchisa).
Torrente |
|
| Mislata és un municipi de la Comunitat Valenciana
valencia 29/3/2007 15:42
5643 0
Mislata està situat en el marge dret del riu Túria. El relleu del sòl no presenta cap accident que destaque sobre el terreny pla, format per al·luvions quaternaris de naturalesa argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.
La població està situada en terreny pla. El seu nucli antic ho constituïx un patrimoni d'estretes i tortuosos carrerons, principalment en la part que va ser moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el segle XVIII.
Limita amb els municipis de Quart de Poblet, Xirivella i València.
Mislata |
|
| Foto Nº 41-50 (de 56 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
L'horta oest
