|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)| Foto Nº 31-40 (de 56 fotos escogidas) | |
| Vista de la Plaça Enginyer Castells. Al fons, l'Ajuntament
 valencia  16/6/2009 16:48
 3072  0
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Fuente del jarro, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademuz, la ciutat de negocis Tàctica i el parc Tecnològic de València.
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, tèxtil, fusta, pell, metall, químiques, plàstic, transport, electricitat...
foto
|
|
| El Calvari Paterna
valencia 29/3/2007 18:28
3176 0
Es troba davant del Palau dels comtes Vila de Paterna (El Palau) zona on s'alçava el Castillo de Paterna. Ha sigut escenari d'algunes batalles de lluites nobiliàries davall medievals, a causa d'estes el Castillo quede derruït. En 1911 una exploració subterrània va donar com resultat el descobriment d'una galeria davall de la muralla i resta d'una porta i un túnel. A principis de segle servia d'escenari per al Viacrucis i després com un infantil. En els últims anys espai d'exposicions , hui en dia és un lloc d'oci per als ciutadans i a l'estiu com a cine.
|
|
| Vista de la Torre de Paterna, a poqueta nit
valencia 16/6/2009 16:49
3274 0
Monument històric de la ciutat de Paterna, en la província de València, Espanya.
És el monument més emblemàtic d'esta localitat valenciana. Està situada en el parc Urbà de la Torre i el Palau enclavada entre les coves de la Torre, vivendes excavades en el terreny que daten de finals del segle XVIII i principis del XIX.
Es desconeix l'origen de la seua construcció, però es pensa que va ser construïda en època àrab, com a sistema defensiu de la població.
En 1971 va ser declarada Monument històric artístic de caràcter local.La Torre de Paterna té una forma lleugerament troncocònica, amb una altura de 19,5 m, i un diàmetre inferior de 12,70 m'i superior de 9,60 m. Consta de tres plantes i una terrassa des d'on es té una vista panoràmica de l'Horta de València. La planta baixa, que és redona, era un aljub. La segona planta és quadrada i és sobre la qual se situa la porta d'accés a l'exterior a què s'accedix a través d'una escala que voreja el mur exterior. L'última planta és octogonal i dóna accés a la terrassa a través de l'escala interior, amb escalons de rajola a testa.
foto
|
|
| Creu de Mislata situada marcant el terme municipal entre Mislata i València
valencia 16/6/2009 16:46
3363 0
S'observen en el terme algunes dades de l'ocupació humana durant l'època romana. En l'Alqueria Alta, prop de la Cárcel Model, va aparéixer una moneda hispanoromana de Celsa, de temps de Cèsar August, i al fer els fonaments d'una casa en el carrer del bisbe Irurita es va trobar altres dos monedes imperials, una d'elles de l'època de l'emperador Adriano (117 a 138 de l'Era cristiana).
L'origen del municipi es remunta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquista cristiana era una alqueria de què Jaume I d'Aragó va repartir cases i terres a diversos cavallers (tal vegada en recompensa de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), però sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En el març de 1238 es va produir el primer atorgament constatable per a cancel·lar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, altres atorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida tres jovades in alqueria de Maçlata, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins a vint-i-set. La qual cosa ve a significar que, en un principi, com ja déiem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del segle XIV, diversos senyors.
foto |
|
| Nucli antic d'Alaquàs
valencia 16/6/2009 16:50
3384 0
Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castillo d'Alaquàs; edifici datat en 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que l'any 2003 va passar a les mans municipals desenrotllant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Altres llocs d'interés de la localitat són l'Església de l'Assumpció (adjacent al Palau - Castillo) i l'Església de la Mare de Déu de l'Oliverar.Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen el Correfoc, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua, en la qual els veïns ixen al carrer i es mullen els uns als altres amb aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carxofa i el Festival de Rock d'Alaquàs, més conegut com FRA foto). En la localitat també se celebren les Falles en el mes de març, comptant amb 12 comissions falleres i premis propis.
A la primavera en honor a San Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat; Festa recuperada recentment en la qual es cuinen calderetes que són repartides entre els veïns. També s'organitza una fira gastronòmica.
|
|
| La Coral Ramón Ibars en plena actuació Mislata
valencia 16/6/2009 16:47
3396 0
Les arts musicals Mislata compten amb el grup coral Ramón Ibars, sent les seues activitats més destacades les seues actuacions en les festes nadalenques i l'organització de les Trobades de Cant Coral Vila de Mislata patrocinades per l'Ajuntament.
foto |
|
| Camí nou de Xirivella
valencia 29/3/2007 18:44
3484 0
Quan la conquista de Jaume I d'Aragó es va rendir a Hugo de Folcalquier, comanador d'Alcanyís i mestre de Calatrava, a qui el monarca va fer donació en 1238. L'ultime que va detindre el senyoriu va ser el marqués de Dosaigües. En 1609, va quedar despoblat amb l'expulsió dels moriscos, i va rebre carta de nova població en 1612.El terme municipal de Xirivella limita amb les localitats d'Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i València, totes elles de la província de València.
|
|
| Aldaia (oficialment i en valencià Aldaia)
valencia 29/3/2007 19:33
3499 0
Situat en la zona de contacte entre l'Horta de València i el Pla de Quart, fins als contraforts de la Serra Perenchiza. El terme és completament pla. El clima és temperat.
Creua el terme la séquia de Manises(València), que porta aigua del riu Túria, distribuïdes després per la séquia crida del Comuner d´Aldaia.
El poble està molt prop d'Alaquàs, amb el que quasi formen un sol nucli urbà, separat per la via fèrria.El terme municipal d'Aldaia limita amb les localitats d'Alaquàs, Quart de Poblet, Xirivella, Chiva i Torrent totes elles de la província de València.
|
|
| Plaça de país València Picanya (oficialment i en llengua valenciana Picanya)
valencia 29/3/2007 17:15
3545 0
Picanya (oficialment i en llengua valenciana Picanya) és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca l'Horta Sud i agermanada amb la localitat francesa de Panazol (Llemotges, Limousin).El terme municipal de Picanya limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta Torrent i València, totes elles de la província de València.Amb una agricultura, basada en la producció de cítrics i cultius de temporada, i una indústria amb un gran auge productiu.
Picanya té dos polígons industrials (Alqueria de Moret i Raga).
|
|
| Torrent (en valencianament i oficialment, Torrent)
valencia 29/3/2007 16:39
3595 0
| El seu terme municipal havia estat habitat per l'home des de molt abans. Existien nombroses despoblacions que corresponien a l'edat de bronze valencià. La muntanya de la Cabrera, el Vedat, la Lloma de l'Espart, les Garrabacas, etc. Hi ha restes de poblaments ibèrics com ara la Llometa del Clot de Ballador. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara Mes del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o els Penyetes. Després de la romanització va començar un període de domini musulmà, a partir del segle VIII, que deixa la seua impremta en la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i en la zona rural amb partides com la de Benisayet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats del Garrigar i el Molinell. |
|
| Foto Nº 31-40 (de 56 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
L'horta oest
