|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)| Foto Nº 241-247 (de 247 fotos escogidas) | |
| Vinaròs
 fotografia turismo viajes  2/1/2007 18:49
 4077  0
Vinaròs (en valencianament i oficialment, Vinaròs) és un municipi de la província de Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, situat en la comarca del Baix Mestrat.Són incerts els orígens de la ciutat de Vinaròs. Remuntant-nos fins al poblat ibèric de "El Puig".
Va existir una alqueria a la vora del mar, coneguda en el segle XIII com dels "Beni-Al-Arus". Mencionada esta alqueria, en la Carta de Poblament (29 setembre de 1241), que es va convertir en un poblat cristià després de la conquista de Peníscola pel rei Jaume I, en 1233, rebent el nom de Bynalaroç. En l'Edat Mitjana depenia del castell de Peníscola, igual que la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va començar un creixement que la va convertir en la principal capital del nord de la Comunitat Valenciana. |
|
| Peníscola Castillo del papa Lluna al fons
fotografia turismo viajes 16/6/2009 0:20
4126 0
A més del castell templer, la ciutat compta amb les muralles que Felip II va encarregar a l'arquitecte militar italià Giovanni Battista Antonelli, que va ser qui les va dissenyar, sent construïdes entre 1576 i 1578. El Portal Fosc, cridat així mateix de Felip II, és una de les tres entrades al casc històric de Peníscola; va ser construït en 1578 i s'atribuïx la seua autoria a l'arquitecte Juan d'Herrera.
foto |
|
| Vogir Pobla de Benifasar
fotografia turismo viajes 16/6/2009 0:20
4699 0
Vogir esta pedania de la la Pobla de Benifassà també va pertànyer a la Tinençia de Benifassà, perquè, després de la conquista cristiana del segle XIII, era patrimoni del monestir del dit nom. El 15 de març de 1236, Balasc d'Alagó va realitzar una primera repoblació junt amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En 1463 va quedar totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de Catalunya. És molt interessant el Llibre d'Establiments (Llibre d'Establiments) que arreplega els acords municipals sobre ús del terme. Va ser zona d'actuació carlina durant el segle XIX.
foto
Foto d'El Boixar, pedianía de la Pobla de Benifasar (17/10/2004). Autor: José F. Català Senent
|
|
| Ermita de Sant Gregori Benicarló
fotografia turismo viajes 16/6/2009 0:18
5197 0
ermita de Sant Gregori. Es troba a dos quilòmetres i mig de la població Benicarló. És una ermita d'antic origen i es desconeix el moment de la seua construcció; la imatge de Sant Gregori és una talla de fusta policromada, de toscos encara que expressius trets, probablement del primer terç del segle XVI. L'ermita té un ampli pòrtic format per cinc arcs de pedra treballada
foto |
|
| Castillo Peníscola
fotografia turismo viajes 16/6/2009 0:20
5354 0
Són abundants els vestigis arqueològics trobats en les proximitats del tómbolo, en els jaciments de Poaig i Els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per algun poble ibèric (ilercavons), així com la relació entre estos i els mercaders fenicis que van arribar per mar (s. VII-VAIG VORE a.De C.). A Peníscola es van assentar, probablement, els fenicis procedents de Tyro i poc després els grecs de Zacinthos. Més tard arribaran per mar cartaginesos, romans, bizantins i àrabs.Els testimonis escrits més antics i versemblants sobre el coneixement de Peníscola en l'orbe antic, cal buscar-los, no obstant això, en les cites d'Hecateo (s.VI a.De C.) Estrabó (s.I a.De C.) i Ros Festo Avieno (s.IV) que en les seues descripcions de la costa mencionen la ciutat de Chersonesos, nom que donarien els grecs a la ciutat i la traducció de la qual significa península.
foto |
|
| Interior de l'Església de Sant Joan Baptista
fotografia turismo viajes 16/6/2009 0:17
5557 0
Església Sant Joan Baptista.
El temple parroquial és un grandiós edifici del barroc classicista valencià. Es va col·locar la primera pedra el 14 d'abril de 1736 i es va beneir trenta anys després. Els plans són de l'arquitecte José Herrero; van treballar en l'obra els mestres V. Carbó i F. Garrafulla, i després Juan Barceló, el qual la va concloure. Té planta de creu llatina, amb quatre trams en la nau central i col·laterals, capelles laterals entre els contraforts, es cobrix amb volta de canó i esvelta cúpula sobre tambor i petxines en el creuer, així com cúpules en les naus laterals.
foto
Autor Marià Jesús Mingo Naval |
|
| Fredes Pobla de Benifasar
fotografia turismo viajes 16/6/2009 0:21
7733 0
Fredes És el poble més septentrional de la Comunitat Valencina i es troba en 1.090 m. d'altitud. Històricament va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir del dit nom. Va rebre una primera carta de poblament de Balasc d'Alagó el 15 de març de 1236, junt de Vogir, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i també en temps de Felip IV quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlí durant el segle XIX. En 1977 va ser annexat a la Pobla de Benifasar. En el seu terme es troba la cima del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). A l'eixir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà,
foto
Vista general del poble de Fredes (17/10/2004). Autor: José F. Català Senent |
|
| Foto Nº 241-247 (de 247 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
Baix Maestrat
