|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)| Foto Nº 21-30 (de 68 fotos escogidas) | |
| Representació de l'escut d'Alfauir
 fotografia turismo viajes  10/11/2009 4:13
 257  0
| Situat entre les serres d'Ador i Falconera, el riu Vernisa dividix el terme en dos sectors. El terreny és pla, a excepció del sector sud accidentat pels contraforts de la serra d'Ador. Les altures principals són: Castells (305 m.), Cister (293 m.) i Carreter (223 m.). El Vernisa creua el terme d'oest a est, servint de límit amb Rótova; afluïxen al mateix, per la dreta els barrancs de la Basa i Alfauir. El clima és temperat.Autor:Rodriguillo |
|
| Vista general del Castillo de Mariñén a Tavernes de la Valldigna
fotografia turismo viajes 10/11/2009 18:52
259 0
| La història de Tavernes es remunta als orígens de l'home. En la Cova de Bolomor s'han trobat les restes arqueològiques relacionades amb el ser humà més antics de tota la Comunitat Valenciana. A pesar de no trobar fòssils humans, sí que s'han trobat restes que s'associen a l'activitat humana, en concret d'homínids anteneandertales. Els depòsits arqueològics més antics daten aproximadament entre els anys 347.000 i 242.000 a. C.[Foto:Pelai2 |
|
| Representació de la Bandera d'Alfauir
fotografia turismo viajes 10/11/2009 4:28
261 0
| Els cultius de secà estan dedicats a garroferes majoritàriament, també hi ha vinyes moscatell, oliveres i ametlers. El regadiu presa l'aigua del riu Vernisa, que època de pluges les arreplega per mitjà d'un assut, i després es distribuïx per una séquia mare als termes de Rótova i Alfauir. La major producció de regadiu són els tarongers, hortalisses i llegums. La part no cultivada del terme està coberta de pins i muntanya davall.Foto:Pelai2 |
|
| Escut de Beniarjó
fotografia turismo viajes 10/11/2009 5:06
262 0
| Escut municipal de Beniarjó (València): Partit. En el primer quarter, en camp de sinople, un Agnusdei Dei passant, sinistrat, de plata, portant nimbus crucífer d'or, amb banderola també de plata carregada d'una creu plana de gules, i l'asta d'or. En el segon quarter, en camp de gules, huit marcs d'or, llocs en dos pals. Al timbre, una corona real oberta.DOGV núm. 2.366, de 14 d'octubre de 1994.Foto |
|
| Escut municipal de Lloc Nou de Sant Jeroni[
fotografia turismo viajes 10/11/2009 16:39
262 0
| Escut municipal d'és:Llocnou_de_Sant_Jeroni (València): En el primer quarter, en camp d'or, dos pals de gules, abraçat d'atzur sembrat de flors de lis d'or, i brisado amb un lambel de gules. En el segon quarter, en camp d'atzur, un lleó rampant d'or, superat d'un capel cardenalici de gules. Al timbre, corona real oberta.(DOGV núm. 2.366, de 14 d'octubre de 1994).Foto:SanchoPanzaXXI |
|
| Fatxada de l'Església parroquial de Tavernes de Valldigna
fotografia turismo viajes 10/11/2009 18:56
263 0
| Compte la llegenda que, admirat per la bellesa del lloc, el rei Jaume II d'Aragó es va dirigir a l'abat de Santes Creus i va exclamar: "Vall Digna per a un monestir de la vostra religió" (Vall digne per a un monestir de la vostra religió). Al que va respondre: "Vall digna". Era l'any 1298 i des d'eixe moment eixe seria el nom del lloc i del monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, que va arribar a ser el més important de l'antic Regne de València; com a dada singular es pot dir que està construït a imatge i semblança del de Santes Creus, localitzat en Valldaura del Vallés, també de l'orde del cister. La història ha deixat altres empremtes en la nostra vall. El castell de Marinyen o d'Alfandech va donar nom a la vall durant l'època de domini àrabFoto:Pelai2 |
|
| Escut representatiu de Beirredra
fotografia turismo viajes 10/11/2009 5:15
263 0
| Situat en l'Horta de Gandia, en el vessant este de la serra de Falconera. La superfície del terme és plana, amb xicotetes ondulacions per l'oest.El clima és clima mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble forma quasi un només nucli urbà amb Gandia.Des de València, s'accedix a esta localitat a través de la N-332.Foto:SanchoPanzaXXI |
|
| Escut de Rótova
fotografia turismo viajes 10/11/2009 17:23
263 0
| Rótova (en valencià Rótova) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de València, en la comarca de Safor.Situat en la zona meridional de la província de València. El relleu presenta dos parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana al·luvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernisa i el seu afluent per la dreta el barranc de la Paga, que s'unix al d'Alfauir poc abans d'aconseguir al Vernisa. Esta és la zona ocupada pels cultius de regadiu, especialment tarongers.Foto:Javier mill |
|
| Església Parroquial de Xeraco
fotografia turismo viajes 10/11/2009 16:28
264 0
| Església de Ntra. Sra. de l'Encarnación. Data del segle XVIII, i és d'estil neoclàssic. Posseïx dos campanars, un d'ells, el xicotet adossat a l'església es creu que és l'antic minaret de la mesquita àrab existent en el municipi. És una església de planta basilical (una sola nau) amb xicotetes capelles laterals.Foto:Pelai2 |
|
| Bandera de Gandia
fotografia turismo viajes 10/11/2009 4:30
267 0
| Gandia és un dels principals destinacions turístiques espanyols, per la qual cosa a l'estiu la ciutat triplica la seua població fins a arribar, a l'agost, als 350.000 habitants.En contrast amb la riquesa de jaciments paleolítics, neolítics i eneolítics, està l'escassetat de restes de l'Edat de Bronze i la poca representativitat dels d'èpoques ibèrica i romana.Autor:Eduardo Panís Gómez |
|
| Foto Nº 21-30 (de 68 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
La safor
