|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha (   ) Popularidad (   ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)
| Ermitori de la Mare de Déu d'Ermitana a Peníscola
fotografia turismo viajes 30/9/2009 15:45
262 0
| L'ermita de la mare de déu (Ermitori de la Mare de Déu d'Ermitana), al costat del castell, en la qual és conservada l'estàtua de l'ama de la ciutat.Foto:Fagairolles 34 |
|
| Vista general de Càlig
fotografia turismo viajes 23/9/2009 19:31
262 0
| Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar en la denominada batlia de Cervera. Per açò, va pertànyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des del dit any fins al segle XIX. Foto:Columbusalbus |
|
| La Fumarola a Peníscola
fotografia turismo viajes 30/9/2009 15:08
263 0
| En els dónes de temporal - quan el tómbolo és assotat pel mar - és impressionant veure com les onades passen a la ciutat per l'interior d'una cova, causant l'adminración de qui ho contempla de prop i amb la sorpresa de prendre una dutxa, que no esperen, al botar les aigües pel forat que se li ha donat el nom de "Fumarola".Foto:Fagairolles 34 |
|
| Panoràmica de Cervera del Maestre
fotografia turismo viajes 23/9/2009 20:43
263 0
| Un paisatge típic de secà és el que rodeja a Cervera. Superfície muntanyosa, amb una altitud de 316 m. Els seus pics més elevats són Revoltons (635), Perdiguera (516) i Mola (481). El terreny és de naturalesa rocosa i argilosa. Clima de transició entre el mediterrani i el continental.Foto:Columbusalbus |
|
| Recorreguts per les Dunes junt amb la platja del Carregador, Alcalá de Xivert
fotografia turismo viajes 22/9/2009 20:11
263 0
| Quant a la xarxa hidrogràfica, es distingix per una sèrie de barrancs secs entre els que cal destacar el riu Cuevas, també conegut en el seu últim tram com a Sant Miquel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seua desembocadura en el mar, forma un delta pedregós i un estany conegut com "l'Estany".Foto:Marià Jesús Mingo Naval |
|
| Caseriu prop del mar en Peníscola
fotografia turismo viajes 30/9/2009 14:06
264 0
| Actualment, a causa de la construcció del port i dels edificis en l'istme, este curiós fet ha desaparegut. Sobre la penya s'alça el seu casc vell, del que sobreïx el castell del papa Lluna, dividint la costa de Peníscola en dos mitats absolutament diferents.Foto:Gustavo86 |
|
| Vista panoràmica de Cervera del Maestre 
fotografia turismo viajes 22/9/2009 14:15
264 0
| Un paisatge típic de secà és el que rodeja a Cervera. Superfície muntanyosa, amb una altitud de 316 m. Els seus pics més elevats són Revoltons (635), Perdiguera (516) i Mola (481). El terreny és de naturalesa rocosa i argilosa. Clima de transició entre el mediterrani i el continental.Foto:alvaroparis |
|
| Llavador municipal de Peníscola, any 1978
fotografia turismo viajes 30/9/2009 1:06
264 0
| Durant l'ocupació francesa Peníscola va ser objecte d'operacions militars pel seu valor estratègic i militar, conquistada pel general napoleònic Suchet, la població va ser expulsada de la ciutadella, refugiant-se en la Serra d'Irta. Posteriorment va ser reconquistada pel general Elío.Foto:Fev |
|
| Símbols de Traiguera
fotografia turismo viajes 23/9/2009 23:07
264 0
| El terme municipal de Traiguera limita amb les localitats següents: Sant Rafael del Riu, Sant Jordi, Cervera del Maestre, La Jana, i Canet lo Roig totes elles de la província de Castelló. També limita amb la localitat d'El Barri Castillo que és un barri d'Ulldecona en la província de Tarragona, ja que el terme municipal és límitrofe amb Catalunya pel nord.Autor:Ebrenc |
|
| Crist del monestir de Santa Maria de Pobla de Benifasar
fotografia turismo viajes 22/9/2009 15:31
265 0
| El monestir de Santa Maria, també cridat cartoixa de Santa Maria situat en el terme municipal de Pobla de Benifasar (província de Castelló, Espanya) al nord-est del turó de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el segle XIII amb obres pertanyents als segles següents XIV, XV i XVI.Foto:Enerok01 |
|
|
|