Menu
Foto al azar
Refugi Srra Chiva p.JPG Petrer (forma tradicional en castellà) o Petrer (forma oficial en valencià  Estany en Jardí botànic de València. Casa natal de José Romeu i Parres a Sagunt

Principal : Comunitat Valenciana : Província de València : La plana d'Utiel - Requena Total:74

Ordenar por:  Título () Fecha () Popularidad ()
Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De menos a más hits)

Foto Nº 1-10 (de 74 fotos escogidas)
(1) 2 3 4 5 6 7 8 »



Vista de la Cova de la Vila a Requena

Vista de la Cova de la Vila a RequenaPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 18/11/2009 19:33    
Hits: 661  Comentarios: 0    
L'expulsió dels moriscos en 1609 va tindre conseqüències directes i indirectes sobre Requena. Va ser expulsat un gran nombre de famílies morisques, la qual cosa va produir una gran pèrdua demogràfica, que unida a la decadències econòmica de València i Castella, va fer del seguisc XVII un dels més tristos de la història.Foto

Escut representatiu Fiuenterrobles

Escut representatiu FiuenterroblesPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 16/11/2009 19:44    
Hits: 666  Comentarios: 0    
En diversos punts del terme s'han trobat ben sovint ceràmiques ibèriques i romanes. En la cima del turó del Confit queden restes d'un poblat ibèric pertanyent als segles III o II a. C., i en la cova dels Arenals del Cid s'han arreplegat ceràmiques ibèriques i romanes, així com una moneda de Gal·lié.Autor:SanchoPanzaXXI

Vista aerea de la Plaça de Bous de València

Vista aerea de la Plaça de Bous de ValènciaPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 18/11/2009 20:20    
Hits: 666  Comentarios: 0    
On hui s'obrin les seues àmplies avingudes, amb qualsevol classe de servicis per un modern guia de carrers, en el que destaquen el Monument Universal a la Verema, la Plaça de Bous o el Teatre Principal.
Requena és cultura arreplegada en els seus museus. Instal·lacions públiques i privades dedicades a conservar i divulgar la memòria d'ibers i romans, els treballs tradicionals de la vinya o la molineria i totes les particularitats i idiosincràsia local i comarcal. Foto

Bandera representativa de Villargordo del Cabriol

Bandera representativa de Villargordo del CabriolPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 16/11/2009 19:50    
Hits: 667  Comentarios: 0    
El terme municipal de Villargordo del Cabriol limita amb les localitats següents: Camporrobles, Fuenterrobles, i Venta del Moro totes elles de la província de València. Amb Minglanilla en la província de Conca, Castella-La Manxa.Autor:Rodriguillo

Detall de la Portada de l'Església de Santa Maria, Requena

Detall de la Portada de l'Església de Santa Maria, RequenaPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 16/11/2009 17:09    
Hits: 668  Comentarios: 0    
En el segle XVIII, es van realitzar reformes com la Capilla de la Comunió, d'estil neoclàssic, la Sala de capítol de Clergues i el Cor. El temple va ser declarat monument historicoartístic i pertany al Tresor Arxivístic Nacional des de 1931.Foto:Pelai2

Casa Pedrón a Requena

Casa Pedrón a RequenaPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 18/11/2009 19:23    
Hits: 669  Comentarios: 0    
Un altre moment cronològic correspon a l'època Imperial Romana d'entre els segles II a C al II d C basat en la recuperació de materials de construcció com a teules, rajoles romboïdals, àmfora, etc., així com una sèrie de sitja de planta circular junt amb un forn de fàbrica de rajola i morter de calç, també es van trobar tres aljubs amb mur i paviments d'Opus Signinum.Foto

Ajuntament de Requena

Ajuntament de RequenaPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 16/11/2009 17:18    
Hits: 669  Comentarios: 0    
Després de la crisi del segle XIX de la indústria sedera, sorgix a Requena en 1910[2] l'ensenyança enològica amb l'estació Enològica de Requena dirigida pel senyor Rafael Janini, el qual pràcticament definix la trajectòria econòmica que hauria de seguir la ciutat per a poder sustentar-se en el vi.Foto:Pelai2

Carrer capellà a Requena a poqueta nit

Carrer capellà a Requena a poqueta nitPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 18/11/2009 20:32    
Hits: 670  Comentarios: 0    
A finals de segle es deixen sentir certs indicis de recuperació econòmica. El segle XVIII seria per a Requena una florent etapa de prosperitat, gràcies al desenrotllament de la indústria sedera i l'ampliació de la superfície cultivada millorant-se i ampliant-se els regadius. Requena va arribar a tindre 800 telers convertint-se en el Quart centre seder d'Espanya, manufacturant la matèria primera portada des de València per a després s'exportada a Amèrica.Foto:Ovsanchez

Escut de Chera

Escut de CheraPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 16/11/2009 19:47    
Hits: 670  Comentarios: 0    
La superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, amb altures superiors als mil metres.A l'entrada del congost de Tormagal està la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom. Des de l'embassament del riu s'anomena de Sot. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Falç i altres d'aigües temporals: Ropé, Aigua, ermita, Ombria, La Vinya, Palancar, Burgal i Covachuela.Autor:SanchoPanzaXXI

Entrada de la carretera de Requena

Entrada de la carretera de RequenaPopulares
RemitenteBenRaine4Más fotos de BenRaine4   Última actualización: 18/11/2009 20:50    
Hits: 670  Comentarios: 0    
En el municipi abunden les pinedes, les fonts i brolladors. El riu Magre és un dels accidents que més marquen esta plana en què s'estenen diverses zones de cultiu predominant les vinyes.Foto:Ovsanchez

Foto Nº 1-10 (de 74 fotos escogidas)
(1) 2 3 4 5 6 7 8 »



Foto al azar
La Mata de Morella Gegants i Capgrossos d'Ontinente Santuari de la Mare de Déu del Castillo en Cullera Aqüeducte romà de Llíria
Pueblos España