|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha (   ) Popularidad (   ) Actualmente están ordenadas por: Título (Z -> A)| Foto Nº 1-10 (de 10 fotos escogidas) | |
| Torre de Pardines, Olocau
fotografia turismo viajes 15/6/2009 22:36
1520 0
La TORRE DE PARDINES, situada en la part més elevada del poble, era la torre defensiva de l'antiga alqueria del mateix nom, dependent del Castillo d'Olocau, i és l'edificació més antiga que es conserva en la població. Encara que s'ha suggerit que el seu origen podria ser romà, la data de construcció més probable seria en la primera mitat del s. XIII, i va haver de formar part d'una xicoteta fortificació. Va ser utilitzada i reformada pels conquistadores cristians, ja que la seua part superior mostra elements més moderns. La seua planta és rectangular de secció prismàtica, amb grossos murs. No podem conéixer quina va ser la seua altura ni el nombre de plantes que posseïa, ja que només es conserva una, que albergava una dependència que es cobria amb volta de canó. La comunicació entre els distints pisos pareix que es feia per uns orificis no massa amplis, la qual cosa suggerix l'ús d'escales de corda. La torre es troba arruïnada, havent perdut la seua coberta, part dels seus paraments i quasi tota la seua estructura interior. |
|
| Santa Magdalena de Polpis Castelló
valencia 15/6/2009 22:29
8124 0
| Castillo. D'origen àrab.Va tindre com a primer antecedent poblacional el castell de Polpís - del qual només conserva una part de la torre de l'Homenatge, la porta principal i alguns llenços de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d'aquell. Al Gener de 1190 va ser Donat per Alfons II als templers, a pesar que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblament al febrer de 1287, a fur de València. A l'integrar-se en l'Orde de Montesa, successora del Tremp en la Corona d'Aragó, Polpís passaria a formar part de la comanda d'Alcalá de Xivert. El xicotet enclavament de Polpís tenia 30 cases l'any 1329, i en 1845 va arribar a tindre 160. |
|
| Morella Castelló
valencia 19/1/2009 19:04
12167 0
Morella és una antiga ciutat situada en la muntanya. Quan neva és com si ens traslladàrem a l'Edat Mitjana. Té un castell rocós en la part alta del poble, una església principal gòtica, el convent de San Francisco, així com a muralles amb les seues torres i portes...
L'ermita de Valliviana és també bella i distant de la capital i té una església barroca.
A banda de les festes locals anuals Morella també té unes festes sexenales (cada sis anys) molt famoses en totes les comarques d'al voltant. Les ultimes van ser en el 2000, per la qual cosa les pròximes seran en 2006.
Des del punt de vista de l'arquitectura contemporània, Morella compta amb un edifici projectat per Enric Miralles i Carmen Pinós Desplat. Es tracta de la Residència Escola Llar de Morella (1986-1994, obra que, apostada contra una de les faldes del castell de la localitat, descendix amb ella en repetides plataformes. Correspon inclús a la fase mes primerenca dels seus arquitectes i, encara que mostra ja la característica empremta formal-espacial del duo Miralles-Pinós, es caracteritza mes bé per una contenció que sàrria traduïda després per una cada vegada major fecunditat formal. L'edifici va ser guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola concedida en 1995
|
|
| El Castillo de Cullera
fotografia turismo viajes 15/6/2009 22:32
1942 0
| Castillo: En la part alta de la muntanya, dominant tant el poble com el mar es troba la fortalesa del segle XIII que va manar construir el rei Jaume I el Conquistador sobre l'antiga fortalesa àrab. Va estar murallada encara que les muralles ja no existixen en la seua totalitat, quedat alguns trams. Queden restes de les antigues torres que formaven part de la zona murallada de la muntanya i la població. |
|
| El castell l'Alcúdia de Veo Castelló
valencia 15/6/2009 22:22
7037 2
| El castell de l'Alcúdia de Veo en la província de Castelló és una fortalesa d'origen àrab que se situa sobre un muntanya de forts pendents enfront de la població, a la vora esquerra del riu Veig.Alcudia de Veig |
|
| El castell de Todolella Castelló
valencia 15/6/2009 22:27
10012 1
Es tracta d'un edifici defensiu de caràcter senyorial, amb un pati al voltant del qual se situen el conjunt format per quatre cossos. El cos més antic i alt, on se situa la seua fatxada, alberga les habitacions a què s'accedix per escala de pedra. En esta fatxada compta amb tres finestres ogivals amb traceria vegetal, amb altres tres més xicotetes sobre la principal amb arc apuntat. Els altres cossos es destinen a estades de servici, com a paller, cavallerisses, etc., situant-se en el cos posterior dos torres laterals i una xicoteta muralla.Todolella |
|
| El castell d'Almonecir
valencia 26/4/2008 5:14
11500 0
| El castell d'Almonecir està situat en el terme municipal del Vall d'Almonacid (província de Castelló, Espanya) sobre un promontori en el centre de la vall, sent de tipus muntanyés amb planta irregular.Vall d'Almonacid |
|
| El castell d'Almenara Castelló
valencia 15/6/2009 22:24
9075 2
| La fortalesa es desenrotlla longitudinalment sobre el tossal escarpat. De planta irregular dispersa, constava de tres recintes, amb el castell en la part alta i dos torres aïllades (Bivalcadim i Bergamuza) situades en els extrems. En la part anterior al castell se situava l'albacar on es trobava l'aljub i la mesquita.Almenara |
|
| Castillo de Culla Castelló
valencia 17/6/2009 0:47
8349 0
| Castillo de Culla. En el segle XIX, fruit de la guerra carlina dels set anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament la imatge actual de la localitat. Destaquen la Torre de Frare Pere i la la porta d'entrada a la Barbacana del Castillo, amb els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.Culla |
|
| Biar Alacant
valencia 16/8/2006 18:15
11211 0
Biar Asignado este lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, la data que alguns consideren com de la seua rendició és la de 1245, mentres que altres la retarden al 1253. En principi, el rei va respectar la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i es va limitar a establir una guarnició, arrendar les rendes reals i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va comportar la seua expulsió d'este lloc. En 1280, Pere III d'Aragó confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com una verdadera Carta de Poblament del lloc.Biar, per la seua condició fronterera amb el poderós senyoriu de Villena (pertanyent al Regne de Castella) constituïa un nucli crucial en els conflictes castellà-aragoneses i va rebre successius privilegis, entre els que destaca la promesa de Pere IV d'Aragó de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V i degué resistir els atacs dels austracistas. |
|
| Foto Nº 1-10 (de 10 fotos escogidas) | |
|
|