|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Título (Z -> A)| Foto Nº 1-10 (de 39 fotos escogidas) | |
| Zarra situat en la comarca de la Vall d'Ayora-Cofrentes.
 valencia  25/2/2007 12:19
 6267  0
| El relleu és prou muntanyós, especialment en la part central del terme, on a un costat i a l'altre del riu de Zarra s'alcen les serres de Talaies (982 m.) i del Puntal (887 m.). En la part occidental apareixen alguns plans que recorden ja les planures manxegues, mentres que en el costat oposat, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dóna lloc a algunes hortes que es reguen amb l'aigua que la Séquia Mare extrau per l'assut dels Molinos i que després regarà una major extensió en el terme de Teresa.Zarra |
|
| Vista general de Jarafuel
fotografia turismo viajes 15/11/2009 19:21
287 0
| Tant Pascual Madoz Ibáñez en el 1842 en la seua obra Diccionari Geogràfic Universal com el Dr. Eduardo Reis Prosper en el 1915, en la seua obra "Les estepes d'Espanya i la seua vegetació", es referixen al dit riu com a riu de La Falç (Cal tindre en quanta que l'il·lustre pamplonica catedràtic de la Universitat Central mai vi per Jarafuel i que part de la seua obra són notes addicionals al llibre Estadística d'Espanya, de l'estadístic francés Moreau de Jonnes i que igualment ocorre amb el Dr. Eduardo Reis Prosper, a qui tampoc se li coneix que ens visitara i que gran part de la seua obra es fonamenta en el llibre del Dr. Mauricio Willkomm "Les regions de les costes i les estepes de la Península ibèrica" (1852) i que com ell mateix reconeix l'obra conté molts errors geogràfics provocats per no haver recorregut moltes de les estepes ni poblacions que descriu en ella); per la qual cosa és dubtós que tal nom fóra usat d'una forma generalitzada pels habitants de Jarafuel per a denominar al seu riu.Foto:Jorge Cerdan |
|
| Vista dels carrers de JARAFUEL
fotografia turismo viajes 15/11/2009 19:32
286 0
| En 1854 es va iniciar ací l'epidèmia colèrica que va assotar a la província de València. Una altra catàstrofe per al municipi van ser els temporals de pluja al novembre de 1864 van causar greus destrosses en el camp i molins. Al desembre de 1874 va patir els excessos de la partida carlina de Santes que entre al poble amb 2500 infants i 500 genets.Foto:Llum Martínez Yagües |
|
| Vista de la localitat de Jarafuel
fotografia turismo viajes 15/11/2009 19:25
275 0
| La vila s'assenta sobre un tossal en la cima del qual s'alcen les ruïnes d'un castell àrab hui transformat en ermita. Els seus carrers són estretes i empinades, amb un traçat urbà molt irregular, excepte en la part baixa que s'assenta sobre el pla. Popular: "Jarafuel està en un alt, Jalance en una costa, Cofrentes entre dos rius i Talls a la transposició."Foto:Llum Martínez Yagües |
|
| Vista de l'Església des del castell
valencia 25/2/2007 11:06
3683 0
| Església Parroquial. Dedicada a Ntra. Sra. de l'Assumpció es va començar a construir en 1636. És d'estil neoclàssic i destaca el retaule de l'Altar Major. |
|
| Vista de Cortes de Pallars
fotografia turismo viajes 15/11/2009 17:32
281 0
| Dominat i rodejat per la seua orografia; es troba al nord la Serra Dimarts amb el Pic Dimarts de 1085 m d'altitud i vèrtex geodèsic de primer orde, sent la màxima altura del municipi. En la seua part central domina el Queixal de Veterinari i al Sud el Queixal de Talls, declarada en 1973 Vedat Nacional de Caça Major.Foto:cargus |
|
| Vista d'Ayora,és un municipi pertanyent a la comarca de la Vall d'Ayora-Cofrentes
valencia 25/2/2007 11:34
4136 0
| Ayora, capital de la comarca que porta el seu nom, limítrof amb Albacete, està assentada en la capçalera d'una plana a 552 metres d'altitud. El seu terme municipal, un dels més extensos de la província, ocupa la mitat meridional de la vall. Ho travessa el riu Reconque-Cantaban que entrega les seues aigües al riu Xúquer. A un costat i a l'altre la flanquegen abruptes serres: la d'Ayora-Enguera a l'est i les de Colomera-La Afona i Montemayor a l'oest. En eixes serres trobem muntanyes de considerable altura: Puntal de Meca (1.058 m.), Puntal de Migdia (1.146 m.), Puntal de Tortosilla (1.199 m.), Montemayor (1.105 m.), Penyal dels Mascles (1.091 m.) i Colomeres (1.258 m.). |
|
| Vall d'Ayora-Cofrentes. Zarra
valencia 25/2/2007 12:34
3875 0
| El seu origen se suposa musulmà. Són escassos les dades que posseïm del seu poblament antic en este terme municipal, sent vagues totes les notícies que es coneixen. En la Cova Vall hi ha restes prehistòriques, possiblement eneolítics si es jutja per mitja punta de fletxa de sílex allí trobada. També hi ha notícia, segons Sarthou Carreres, d'haver-se descobert unes quantes làpides romanes i àrabs en el seu territori. |
|
| Vall d'Ayora-Cofrentes Jalance
valencia 25/2/2007 12:12
4166 0
Encara que la vall de Cofrentes va ser conquistat per Jaume I, este el va entregar al rei de Castella en compliment dels seus pactes, quedant com a senyoriu de l'infant Manuel. En 1281 es va convindre entre Pere el Gran i Alfons X de Castella que estes terres passaren a formar part del Regne de València.
Va tindre per senyors successius a Bernat Sàrria, al comte de Ribagorça, a la reina Elionor, a l'infant Fernando i al Duc de Gandia. Durant la guerra civil de 1836 el poble i el seu castell van ser defesos contra els atacs del capitost Quílez.
|
|
| Torre i Cúpula de l'Església de Teresa de Cofrents
valencia 25/2/2007 11:03
3908 0
Torre i Cúpula de l'Església de Teresa de Cofrents.
El terme municipal de Teresa de Cofrents limita amb les localitats següents:
Ayora, Bicorp, Cortes de Pallars, Jarafuel i Zarra, totes elles de la província de València.
|
|
| Foto Nº 1-10 (de 39 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
La vall de Cofrents - Vall d'Ayora
