|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Título (Z -> A)| Foto Nº 1-10 (de 56 fotos escogidas) | |
| Xirivella (en valencianament i oficialment Xirivella)
 valencia  29/3/2007 18:34
 6153  0
Xirivella se situa en l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani.
El lloc ha patit una gran transformació urbana a l'unir-se els carrers amb les de la capital, creant-se nous barris, com el de la Llum, que en part pertanyen també a València i el de Sant Ramon. La part antiga a l'esquerra de la carretera de Torrent conserva la seua estructura rural, amb vells casalots i carrers estrets.
Xirivella |
|
| Vistes de la ciutat de Paterna
fotografia turismo viajes 10/12/2009 21:39
270 0
| En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalització de les aigües (1866), es construïx una nova seu per a l'ajuntament (1881) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de 1888), formant part de la línia València-Llíria, que millora la comunicació.Foto:Ayuntamiento de Paterna |
|
| Vista dels Molinos de Paterna
fotografia turismo viajes 10/12/2009 21:20
297 0
| Molinos de Paterna: construïts en l'edat mitjana per a aprofitar la força de l'aigua que passava per la séquia de Moncada en les produccions farineres, arrosseres i tèxtils. Va ser a partir del segle XIX quan es va produir la seua expansió fent que Paterna es convertira a finals del segle XIX en la major productora de farina de València.Foto: Ajuntament de Paterna |
|
| Vista dels carrers de Paterna
fotografia turismo viajes 10/12/2009 23:16
884 0
| El mateix dia de la Cordá, i el dia previ, se celebren altres actes pirotècnics destacats: la Cercavila de Coets de Luxe i el "Correfuego dels dimonis de Massalfassar" (Correfoc dels dimonis de Massalfasar) respectivament, que tenen lloc en els carrers del centre de Paterna.Foto: Ajuntament de Paterna |
|
| Vista del Palau dels comtes de Villapaterna
fotografia turismo viajes 10/12/2009 21:17
267 0
El Palau dels comtes de Villapaterna, denominat també Palau dels marquesos de Miraflor i Ajuntament, és un edifici que se situa en el centre de la població de Paterna, en la (província de València), de tipologia residencial i estil barroc i neoclàssic, construït en el Segle XVIII.Foto: Ajuntament de Paterna
|
|
| Vista de la Torre de Paterna, a poqueta nit
valencia 16/6/2009 16:49
3274 0
Monument històric de la ciutat de Paterna, en la província de València, Espanya.
És el monument més emblemàtic d'esta localitat valenciana. Està situada en el parc Urbà de la Torre i el Palau enclavada entre les coves de la Torre, vivendes excavades en el terreny que daten de finals del segle XVIII i principis del XIX.
Es desconeix l'origen de la seua construcció, però es pensa que va ser construïda en època àrab, com a sistema defensiu de la població.
En 1971 va ser declarada Monument històric artístic de caràcter local.La Torre de Paterna té una forma lleugerament troncocònica, amb una altura de 19,5 m, i un diàmetre inferior de 12,70 m'i superior de 9,60 m. Consta de tres plantes i una terrassa des d'on es té una vista panoràmica de l'Horta de València. La planta baixa, que és redona, era un aljub. La segona planta és quadrada i és sobre la qual se situa la porta d'accés a l'exterior a què s'accedix a través d'una escala que voreja el mur exterior. L'última planta és octogonal i dóna accés a la terrassa a través de l'escala interior, amb escalons de rajola a testa.
foto
|
|
| Vista de la Plaça Enginyer Castells. Al fons, l'Ajuntament
valencia 16/6/2009 16:48
3072 0
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Fuente del jarro, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademuz, la ciutat de negocis Tàctica i el parc Tecnològic de València.
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, tèxtil, fusta, pell, metall, químiques, plàstic, transport, electricitat...
foto
|
|
| Vista de l'interior de l'Església de Paterna
fotografia turismo viajes 10/12/2009 21:11
279 0
| En època musulmana, es desenrotlla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenrotllament de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica del rei Jaume I d'Aragó en terres paterneras. Segons el Llibre del Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar els Furs. Foto: Ajuntament de Paterna |
|
| Vista Aèria Picanya (oficialment i en llengua valenciana Picanya)
valencia 16/6/2009 16:47
3852 0
Alqueria musulmana que va ser donada pel rei Jaume I a l'Orde de l'Hospital junt amb la de Vistabella, que va ser annexada al lloc. Els hospitalaris, van atorgar carta de poblament l'any 1248.
Dins del seu terme es trobava el lloc de Benàger, que junt amb el de Faitanar han donat nom a la séquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart, però organitzada autònomament. El barri de la Florida va pertànyer al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta, l'any 1964. L'any 1596 es va crear la Confraria de la Sang, les constitucions de la qual serien aprovades per Sant Joan de Ribera. Els membres de la confraria eren majoritàriament habitants de Picanya i Vistabella; però també podien formar part veïns d'altres pobles de la comarca.
Va ser la primera localitat valenciana a demanar l'Estatut d'Autonomia per al País Valencià el 25 d'abril de 1977.
foto |
|
| Torrent (en valencianament i oficialment, Torrent)
valencia 29/3/2007 16:39
3595 0
| El seu terme municipal havia estat habitat per l'home des de molt abans. Existien nombroses despoblacions que corresponien a l'edat de bronze valencià. La muntanya de la Cabrera, el Vedat, la Lloma de l'Espart, les Garrabacas, etc. Hi ha restes de poblaments ibèrics com ara la Llometa del Clot de Ballador. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara Mes del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o els Penyetes. Després de la romanització va començar un període de domini musulmà, a partir del segle VIII, que deixa la seua impremta en la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i en la zona rural amb partides com la de Benisayet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats del Garrigar i el Molinell. |
|
| Foto Nº 1-10 (de 56 fotos escogidas) | |
|
|
Comunitat Valenciana
L'horta oest
