|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De más a menos hits)| Foto Nº 1-10 (de 215 fotos escogidas) | (1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 22 » |
| Foios Foios (oficialment i en valencià Foios)
 valencia  23/2/2007 13:34
 7985  0
| El terme municipal està situat en l'Horta de València. La seua superfície és plana amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existisca cap accident geogràfic destacat. La cota màxima està situada a uns 64 metres d'altura descendint lentament fins a la vora del mar. El municipi disposa d'una longitud de costa d'uns cinc-cents metres si bé no és accessible des del nucli urbà ja que es troba aïllada per l'autopista V-21. Foios |
|
| Puig (conegut també com El Puig de Santa Maria)
fotografia turismo viajes 23/2/2007 19:21
7613 0
| Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Ceba per deformació de l'àrab "Jubaila" (tossal), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I en la conquista de la ciutat de València. En 1240 el rei va donar terres a Arnau de Cardona, entre altres, perquè construïra un monestir a Santa Maria com a memòria de la batalla que va permetre l'assetjament de la ciutat de València. En 1343 el castell del Puig pertanyia, per a tota la vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1340, Pere IV el Cerimoniós va atorgar el castell i el lloc a Pedro de Jérica i posteriorment se'l va canviar per altres possessions. En 1353 este rei ho va concedir a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei ho ven, en 1385, a Pedro de Centelles. En 1608 es produïx la segregació del terme del Puig del de la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials són el marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València a parts iguals. |
|
| Almàssera (oficialment i en valencià Almàssera)
valencia 23/2/2007 13:13
7292 2
Fue una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conquistador en 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles. En 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlids a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un altre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.
Després fins a 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en 1814.
Almassera |
|
| Albuixech (en valencià Albuixech)
valencia 23/2/2007 13:58
6960 0
| Situado en la comarca de l'Horta Nord, es troba a 11 km de la capital València. És un municipi de la zona costanera de l'horta de València. La costa dista 1'5 Km. Del nucli urbà. És baixa i arenosa, amb una extensió de platja d'un quilòmetre.Albuixech |
|
| Burjassot (nom oficial en valencià Burjassot)
valencia 23/2/2007 13:42
6797 0
| Situat al nord-oest de la ciutat de València. La superfície del terme és quasi plana. No obstant això en la zona occidental del municipi hi ha unes xicotetes llomes que aconseguixen una altura màxima de seixanta metres que servixen de límit a l'Horta de València. Com tota la comarca posseïx un Clima mediterrani.Burjassot |
|
| Port Saplaya marina, Alboraya, València
fotografia turismo viajes 23/2/2007 14:24
6720 0
| Port Saplaya marina, Alboraya, València El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituïxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta es va reduint, a causa de la pressió urbanística. La designació de la ciutat de València com a ciutat seu de la Copa Amèrica 2007 |
|
| Bonrepòs i Mirambell
valencia 23/2/2007 13:27
6672 0
L'origen de la població és l'alqueria musulmana de Bonrepòs que després de la conquista per part de Jaume I va passar a ser territori de reialenc. Pròxim a esta es trobava el caseriu de Mirambell que va ser poblat per moriscos fins a la seua expulsió del Regne de València en 1609.
En 1472, Joan II dóna les terres de Bonrepòs a Francesc Jardí de Menaguerra. Durant el segle XVI es produïxen diversos canvis d'amos passant a les mans dels Montoliu i els Mira-sol i Talamantes. En 1574 Bonrepòs se segrega de la parròquia de Carpesa depenent d'ella Mirambell i Casas de Bárcena.
Bonrepos i Mirambell |
|
| Ajuntament Albuixech
valencia 23/2/2007 14:07
5996 0
Albuixech va ser una alqueria musulmana que es va cridar posteriorment Abu Xech, que era l'Alqueria del Bosc, ja que tot el terreny que embolica el seu terme municipal era un gran bosc de matolls amb vinyes i oliveres.
En aquells temps musulmans van ser la Tribu dels Ameiríes coets van dominar tot el territori valencià i van establir els regnes Taifes de València, del que depenia esta població.
Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixech i de la majoria dels castells de Castelló, entre ells els d'Eslida, Castro d'Alfondeguilla, Villamalur, Arenós. Ibn Hud de Múrcia, que pertanyia als Abbassies, va voler apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre elles la d'Albuixech, però se li va obligar a firmar un tractat de pau i desistir d'estes pretensions |
|
| la Pobla de Farnals (oficialment i en valencià La Pobla de Farnals)
fotografia turismo viajes 23/2/2007 19:02
5864 0
| L'origen de la població pareix estar en una primitiva alqueria els propietaris de la qual eren els Farnals, família musulmana, i que va haver d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'església parroquial, enfront de la font Caduf. La interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso al seu estudi "Documents i dades per a un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'origen llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, amb l'afegit d'una -r- secundària. També el que va ser cronista de la Pobla de Farnals, Emili Beür i Belenguer, es decanta per l'etimologia premusulmana del nom de lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrab. Fa falta dir que també a un antic pergamí que recoje diverses donacions fetes pel Cid a l'efímer bisbe de València J. De Perigord, apareix documentada la variant castellanitzada Frena'ls. |
|
| Albuixech, bous en la plaça
valencia 23/2/2007 14:05
5010 0
Festes Patronals. Tenen lloc entre el 21 i el 30 d'agost.
Sant Ramon. Se celebra a partir del 31 d'agost.
S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-21 i després la CV-32. També compta amb estació de ferrocarril de la línia De Rodalia C-6 de València. (RENFE). |
|
| Foto Nº 1-10 (de 215 fotos escogidas) | (1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 22 » |
|
|
Comunitat Valenciana
L'horta nord
