Menu
Foto al azar
Talls de Tries situat en la comarca de la Vall d'Ayora-Cofrentes LLOC NOU DE SANT JERONI Vistes de la Serra d'El Toro Vista del Camí del va riure a València

Principal : Comunitat Valenciana : Província de Castelló : Baix Maestrat Total:247

Ordenar por:  Título () Fecha () Popularidad ()
Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De más a menos hits)

Foto Nº 1-10 (de 247 fotos escogidas)
(1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 25 »



Fredes Pobla de Benifasar

Fredes Pobla de BenifasarPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:21    
Hits: 7733  Comentarios: 0    
Fredes És el poble més septentrional de la Comunitat Valencina i es troba en 1.090 m. d'altitud. Històricament va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir del dit nom. Va rebre una primera carta de poblament de Balasc d'Alagó el 15 de març de 1236, junt de Vogir, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i també en temps de Felip IV quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlí durant el segle XIX. En 1977 va ser annexat a la Pobla de Benifasar. En el seu terme es troba la cima del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). A l'eixir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà,
foto
Vista general del poble de Fredes (17/10/2004). Autor: José F. Català Senent

Interior de l'Església de Sant Joan Baptista

Interior de l'Església de Sant Joan BaptistaPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:17    
Hits: 5557  Comentarios: 0    
Església Sant Joan Baptista.  
El temple parroquial és un grandiós edifici del barroc classicista valencià. Es va col·locar la primera pedra el 14 d'abril de 1736 i es va beneir trenta anys després. Els plans són de l'arquitecte José Herrero; van treballar en l'obra els mestres V. Carbó i F. Garrafulla, i després Juan Barceló, el qual la va concloure. Té planta de creu llatina, amb quatre trams en la nau central i col·laterals, capelles laterals entre els contraforts, es cobrix amb volta de canó i esvelta cúpula sobre tambor i petxines en el creuer, així com cúpules en les naus laterals.
foto
Autor Marià Jesús Mingo Naval

Castillo Peníscola

Castillo PeníscolaPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:20    
Hits: 5354  Comentarios: 0    
Són abundants els vestigis arqueològics trobats en les proximitats del tómbolo, en els jaciments de Poaig i Els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per algun poble ibèric (ilercavons), així com la relació entre estos i els mercaders fenicis que van arribar per mar (s. VII-VAIG VORE a.De C.). A Peníscola es van assentar, probablement, els fenicis procedents de Tyro i poc després els grecs de Zacinthos. Més tard arribaran per mar cartaginesos, romans, bizantins i àrabs.Els testimonis escrits més antics i versemblants sobre el coneixement de Peníscola en l'orbe antic, cal buscar-los, no obstant això, en les cites d'Hecateo (s.VI a.De C.) Estrabó (s.I a.De C.) i Ros Festo Avieno (s.IV) que en les seues descripcions de la costa mencionen la ciutat de Chersonesos, nom que donarien els grecs a la ciutat i la traducció de la qual significa península.
foto

Ermita de Sant Gregori Benicarló

Ermita de Sant Gregori BenicarlóPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:18    
Hits: 5197  Comentarios: 0    
ermita de Sant Gregori. Es troba a dos quilòmetres i mig de la població Benicarló. És una ermita d'antic origen i es desconeix el moment de la seua construcció; la imatge de Sant Gregori és una talla de fusta policromada, de toscos encara que expressius trets, probablement del primer terç del segle XVI. L'ermita té un ampli pòrtic format per cinc arcs de pedra treballada
foto

Vogir Pobla de Benifasar

Vogir Pobla de BenifasarPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:20    
Hits: 4699  Comentarios: 0    
Vogir esta pedania de la la Pobla de Benifassà també va pertànyer a la Tinençia de Benifassà, perquè, després de la conquista cristiana del segle XIII, era patrimoni del monestir del dit nom. El 15 de març de 1236, Balasc d'Alagó va realitzar una primera repoblació junt amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En 1463 va quedar totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de Catalunya. És molt interessant el Llibre d'Establiments (Llibre d'Establiments) que arreplega els acords municipals sobre ús del terme. Va ser zona d'actuació carlina durant el segle XIX.
foto
Foto d'El Boixar, pedianía de la Pobla de Benifasar (17/10/2004). Autor: José F. Català Senent

Peníscola Castillo del papa Lluna al fons

Peníscola Castillo del papa Lluna al fonsPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:20    
Hits: 4126  Comentarios: 0    
A més del castell templer, la ciutat compta amb les muralles que Felip II va encarregar a l'arquitecte militar italià Giovanni Battista Antonelli, que va ser qui les va dissenyar, sent construïdes entre 1576 i 1578. El Portal Fosc, cridat així mateix de Felip II, és una de les tres entrades al casc històric de Peníscola; va ser construït en 1578 i s'atribuïx la seua autoria a l'arquitecte Juan d'Herrera.
foto

Vinaròs

VinaròsPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 2/1/2007 18:49    
Hits: 4077  Comentarios: 0    
Vinaròs (en valencianament i oficialment, Vinaròs) és un municipi de la província de Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, situat en la comarca del Baix Mestrat.Són incerts els orígens de la ciutat de Vinaròs. Remuntant-nos fins al poblat ibèric de "El Puig".
Va existir una alqueria a la vora del mar, coneguda en el segle XIII com dels "Beni-Al-Arus". Mencionada esta alqueria, en la Carta de Poblament (29 setembre de 1241), que es va convertir en un poblat cristià després de la conquista de Peníscola pel rei Jaume I, en 1233, rebent el nom de Bynalaroç. En l'Edat Mitjana depenia del castell de Peníscola, igual que la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va començar un creixement que la va convertir en la principal capital del nord de la Comunitat Valenciana.

La Jana

La JanaPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 2/1/2007 15:09    
Hits: 4033  Comentarios: 0    
La Jana és un municipi de la província de Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la comarca del Baix Mestrat.
Formava part de la batlia de Cervera. Va ser senyoriu de l'Orde de l'Hospital des de 1233 fins a l'any 1319, i posteriorment senyoriu de l'Orde de Montesa fins al segle XIX. No coneixem la seua carta de poblament, molt probablement atorgada en la dècada de 1240; durant l'època medieval va ser una xicoteta vila del terme de Cervera assignada a les rendes de Taula Magistral de Montesa. En 1540 va ser convertida en vila independent pel Gran Mestre de l'orde. En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió seria partidària de Felipe de Borbó.




Església de Sant Bartomeu Benicarló

Església de Sant Bartomeu BenicarlóPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 16/6/2009 0:18    
Hits: 4016  Comentarios: 0    
Església Parroquial de Sant Bartomeu en Benicarló. Del segle XVIII, amb portada barroca i campanar octogonal. La gran fatxada barroca és de pedra i emmarca la portada. Té dos cossos: el superior format per una gran fornícula amb la imatge de Sant Bartomeu que està rematada per dos columnes salomòniques. L'interior del temple és una sola nau amb creuer i capelles entre els contraforts; sobre el creuer s'alça una gran cúpula. El retaule de la Mare de Déu del Remei és una pintura amb la Mare de Déu i el Xiquet assentat en el tron, rodejats per diferents sants. Esta obra d'art se li atribuïx a l'artista Vicent Macip.
foto

Traiguera

TraigueraPopulares
Remitentefotografia turismo viajes   Última actualización: 2/1/2007 18:46    
Hits: 3882  Comentarios: 0    
Traiguera és un municipi de la província de Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la comarca del Baix Mestrat.Entre els segles VII adC., era la ciutat ibera crida Ilercavonia, on va sorgir el mític cabdill Mandonio o "el Viriat del Mestrat", cridat així per haver unit a les tribus ilercavones contra el general romà Escipió. Acabada la resistència, la romanització d'estes terres a penes trobarà obstacles. Però la importància de la vila no va decaure, com ho confirma el pas per ella de la "Via Augusta", que va accelerar el procés amb totes les seues implicacions econòmiques, culturals, polítiques, etc. Es conserva d'este període un "Dionisos" en bronze, restes de ceràmica i alguns jaciments sense explotar.

Foto Nº 1-10 (de 247 fotos escogidas)
(1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 25 »



Foto al azar
Talls de Tries situat en la comarca de la Vall d'Ayora-Cofrentes LLOC NOU DE SANT JERONI Vistes de la Serra d'El Toro Vista del Camí del va riure a València
Pueblos España