|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Título (Z -> A)| Foto Nº 1-10 (de 547 fotos escogidas) | (1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 55 » |
| Zarra situat en la comarca de la Vall d'Ayora-Cofrentes.
 valencia  La vall de Cofrents - Vall d'Ayora  25/2/2007 12:19
 6267  0
| El relleu és prou muntanyós, especialment en la part central del terme, on a un costat i a l'altre del riu de Zarra s'alcen les serres de Talaies (982 m.) i del Puntal (887 m.). En la part occidental apareixen alguns plans que recorden ja les planures manxegues, mentres que en el costat oposat, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dóna lloc a algunes hortes que es reguen amb l'aigua que la Séquia Mare extrau per l'assut dels Molinos i que després regarà una major extensió en el terme de Teresa.Zarra |
|
| Yátova vista general
valencia La Foia de Bunyol 13/2/2008 0:32
1927 0
Història En la muntanya Motrotón es constata l'existència de dos poblats prehistòrics, pertanyents a l'Edat del Bronze. El jaciment més espectacular per la importància de les troballes i per la seua ubicació geogràfica és el del pic dels Alls. En l'època Romana, Yátova va pertànyer a la Hispània Citerior de la República i amb l'Imperi esta zona es va cridar Tarragoní. La Tarragoní es dividia, al seu torn, en tres partits o quarters, Yátova va pertànyer a l'Edetania, Edetea -l'actual Llíria- era la capital de la regió.
|
|
| Xirivella (en valencianament i oficialment Xirivella)
valencia L'horta oest 29/3/2007 18:34
6153 0
Xirivella se situa en l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani.
El lloc ha patit una gran transformació urbana a l'unir-se els carrers amb les de la capital, creant-se nous barris, com el de la Llum, que en part pertanyen també a València i el de Sant Ramon. La part antiga a l'esquerra de la carretera de Torrent conserva la seua estructura rural, amb vells casalots i carrers estrets.
Xirivella |
|
| Xeresa
valencia La safor 10/6/2005 2:52
6622 0
|
| Xeraco
valencia La safor 10/6/2005 2:52
6613 0
|
| Xàtiva Xàtiva
valencia Comtat de Cocentaina 16/6/2009 2:33
5274 0
Xàtiva va ser fundada pels ibers, com Ibi, Tibi, o Saiti. Va créixer durant l'època grega i fenícia. Durant l'Imperi Romà es va denominar Saetabis i se li va afegir el títol d'Augusta en honor a l'emperador. Va tindre molta importància com a nuc de comunicacions. Durant l'època visigoda els seus bisbes van assistir als concilis de Toledo.Durant l'època musulmana es va denominar Medina Xateba, pertanyent primer a Toledo, passant després a Còrdova. També va ser part d'Almeria, del regne de taifa de Dénia, de Múrcia i de València. Durant els seus últims temps com a ciutat islàmica, va ser capital d'una Kora: província sobre unes 50 poblacions. En l'època musulmana Xàtiva és coneguda per alguns autors com el bressol del paper a Europa, per mà d'Abu Masaifa.Després de la conquista (Jaume I va respectar la mesquita) es va convertir en la capital de Governació del Xúquer, que duraria del 1244 al 1707. La frontera amb la governació de València era el riu Xúquer i arribava pel sud fins a Villena i Xixona. Diverses de les seues poblacions es van distingir en esta època, com per exemple Gandia o Dénia.Durant i després de Guerra de Successió Xàtiva va patir l'assetjament de les tropes borbòniques, i després va ser incendiada, i les dones i xiquets que es trobaven en l'Església de San Francisco van ser massacrats. El nom de la ciutat es va canviar pel de Sant Felip o Colònia Nova de Sant Felip.
fòrum |
|
| Xàtiva (oficialment i en valencià, Xàtiva)
valencia La Costera 27/3/2007 17:30
6433 0
Xàtiva va ser fundada pels ibers, com Ibi, Tibi, o Saiti. Va créixer durant l'època grega i fenícia. Durant l'Imperi Romà es va denominar Saetabis i se li va afegir el títol d'Augusta en honor a l'emperador. Va tindre molta importància com a nuc de comunicacions. Durant l'època visigoda els seus bisbes van assistir als concilis de Toledo.
Durant l'època musulmana es va denominar Medina Xateba, pertanyent primer a Toledo, passant després a Còrdova. També va ser part d'Almeria, del regne de taifa de Dénia, de Múrcia i de València. Durant els seus últims temps com a ciutat islàmica, va ser capital d'una Kora: província sobre unes 50 poblacions. En l'època musulmana Xàtiva és coneguda per alguns autors com el bressol del paper a Europa, per mà d'Abu Masaifa.
Xativa |
|
| Vista parcial del poble d'Alpont
valencia Els serrans 16/6/2009 15:19
2347 0
Amb evidents mostres de restes de l'Edat de Bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musumanes que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part de l'Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.
L'any 1089 va ser presa pel Cid i en 1236 conquistada per Jaume I.
Al ser pas oblidago de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila real amb vot en talls i en ella es van celebrar Corts Del Regne de València en 1319 i 1383.
En el segle XIX va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.http://es.wikipedia.org/wiki/Alpuente" rel="external" title="">foto |
|
| Vista lateral de l'ermita Burjassot
valencia L'horta nord 23/2/2007 13:56
3288 0
Vista lateral de l'ermita, vista des de la plaça de sant Roc
|
|
| Vista general.Buñol
valencia La Foia de Bunyol 16/6/2009 15:24
3196 0
Els primers vestigis de vida humana que es coneixen sobre la comarca es remunten fins a uns 50000 anys abans de la nostra època i el terme de Buñol és, sens dubte, un dels més rics en restes arqueològiques.
Els jaciments prehistòrics més antics són del Paleolític Mitjà, en el barranc de Carcalín; del Paleolític Superior (fa uns 20000 anys) en la Cova del Turche; del Mesolític (fa uns 10000 anys), en la Covalta de Ventamina; de l'Edat del Bronze (fa uns 3000 anys) en el turó Mulet i Ruptura.
foto
|
|
| Foto Nº 1-10 (de 547 fotos escogidas) | (1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 55 » |
|
|
