|
Menu
|
Ordenar por: Título (   ) Fecha ( ) Popularidad ( ) Actualmente están ordenadas por: Popularidad (De más a menos hits)| Foto Nº 1-10 (de 547 fotos escogidas) | (1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 55 » |
| Ajuntament de Sueca
 valencia  La ribera baixa  16/6/2009 15:30
 12700  0
Sueca, atenent a l'etimologia del topònim, "suaiga" (soc) és d'origen àrab, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remunten al Paleolític Superior.
La ciutat, donada als hospitalaris en 1157 per Ramón Berenguer IV, queda incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I d'Aragó i l'Orde de l'Hospital, que atorguen Carta de Poblament al febrer de 1245.
L'Albufera queda incorporada al Patrimoni Real per l'esmentat monarca, fins a l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des de Martí I l'Humà.
En 1337, Pere el Cerimoniós autoritza el mercat local, i per Alfonso V d'Aragó en 1457 es construïx la Séquia Major i es regula la Fira local. De 1613 a 1836 va haver-hi convent de PP. Franciscans.
foto |
|
| Morella Castelló
valencia Castells 19/1/2009 19:04
12167 0
Morella és una antiga ciutat situada en la muntanya. Quan neva és com si ens traslladàrem a l'Edat Mitjana. Té un castell rocós en la part alta del poble, una església principal gòtica, el convent de San Francisco, així com a muralles amb les seues torres i portes...
L'ermita de Valliviana és també bella i distant de la capital i té una església barroca.
A banda de les festes locals anuals Morella també té unes festes sexenales (cada sis anys) molt famoses en totes les comarques d'al voltant. Les ultimes van ser en el 2000, per la qual cosa les pròximes seran en 2006.
Des del punt de vista de l'arquitectura contemporània, Morella compta amb un edifici projectat per Enric Miralles i Carmen Pinós Desplat. Es tracta de la Residència Escola Llar de Morella (1986-1994, obra que, apostada contra una de les faldes del castell de la localitat, descendix amb ella en repetides plataformes. Correspon inclús a la fase mes primerenca dels seus arquitectes i, encara que mostra ja la característica empremta formal-espacial del duo Miralles-Pinós, es caracteritza mes bé per una contenció que sàrria traduïda després per una cada vegada major fecunditat formal. L'edifici va ser guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola concedida en 1995
|
|
| El castell d'Almonecir
valencia Castells 26/4/2008 5:14
11500 0
| El castell d'Almonecir està situat en el terme municipal del Vall d'Almonacid (província de Castelló, Espanya) sobre un promontori en el centre de la vall, sent de tipus muntanyés amb planta irregular.Vall d'Almonacid |
|
| Biar Alacant
valencia Castells 16/8/2006 18:15
11211 0
Biar
Asignado este lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, la data que alguns consideren com de la seua rendició és la de 1245, mentres que altres la retarden al 1253. En principi, el rei va respectar la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i es va limitar a establir una guarnició, arrendar les rendes reals i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va comportar la seua expulsió d'este lloc. En 1280, Pere III d'Aragó confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com una verdadera Carta de Poblament del lloc.Biar, per la seua condició fronterera amb el poderós senyoriu de Villena (pertanyent al Regne de Castella) constituïa un nucli crucial en els conflictes castellà-aragoneses i va rebre successius privilegis, entre els que destaca la promesa de Pere IV d'Aragó de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V i degué resistir els atacs dels austracistas. |
|
| Alcàntera de Xúquer
valencia La ribera alta 6/1/2008 4:04
10686 0
Alcàntera dista 48 Km. De la ciutat de València i està situada en el marge dret del riu Xúquer i riu Sellent. El terme municipal limita: pel nord, amb el de Gavarda; per l'est, amb el de Beneixida; pel sud, amb els de Xàtiva i La la Llosa de Ranes; i per l'oest, amb el de Càrcer.
Alcantera de Xúquer |
|
| El castell de Todolella Castelló
valencia Castells 15/6/2009 22:27
10012 1
Es tracta d'un edifici defensiu de caràcter senyorial, amb un pati al voltant del qual se situen el conjunt format per quatre cossos. El cos més antic i alt, on se situa la seua fatxada, alberga les habitacions a què s'accedix per escala de pedra. En esta fatxada compta amb tres finestres ogivals amb traceria vegetal, amb altres tres més xicotetes sobre la principal amb arc apuntat.
Els altres cossos es destinen a estades de servici, com a paller, cavallerisses, etc., situant-se en el cos posterior dos torres laterals i una xicoteta muralla.Todolella |
|
| Ibi en Festes
valencia La Foia d'Alcoi 16/6/2009 2:52
9922 0
Ibi Moros i Cristians
El segon divendres del mes de setembre comencen les seues festes patronals de Moros i Cristians dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (Mare de Déu dels Desemparados). En estes festes la gent es vist de robes simulant les tropes mores i les cristianes, s'enfronten seguint un guió, que es repetix tots els anys, en el que els cristians, prèvia conquista mora del castell d'Ibi, reconquisten el poble.Hi ha un total de 14 Comparses, la mitat del Ban Moro i l'altra mitat del Cristià. Cada Comparsa està representada per la seua Banderera, càrrec que cada any ostenta una dona de forma voluntària. Cada Ban està encapçalament per un capità. L'acte més cridaner és l'Entrada, desfilant els Cristians al matí i els Moros a la vesprada. L'endemà, dissabte, se celebra una desfilada infantil, una batalla d'arcabusseria, denominada "alardo" i una Ambaixada Mora després de la que els Moros s'apoderen, simbòlicament, del Castillo de la Vila.El diumenge, després d'una guerrilla i un segon alardo, se celebra una Ambaixada Cristiana i es recupera el Castillo. A continuació, les persones que es volen comprometre per a ostentar càrrecs de Banderera o de capità per a l'any següent, realitzen la crida "Volta al Castillo" i la festa finalitza amb una processó en què es trau la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats.
foto |
|
| Gran Teatre Antonio Ferrandis Paterna
valencia L'horta oest 29/3/2007 18:31
9571 0
En 1927 es presenta el projecte de construcció, i en 1928 s'alça el teló per primera vegada. Però a l'arribar l'any 2000 a causa del deteriorament de l'edifici es restaura i completa el retole amb el nom d'un paternero universal Antonio Ferrandis. La fatxada és original restaurada amb una sala amb capacitat de 535 espectadors amb una superfície total de 388 m2. La trapa de l'orquestra és de 56 m2 per a 50 músics. L'escenari té 21 m d'ample i 12 de fons. Es completa l'edifici amb sales per a ús d'exposicions, recepcions, assajos...
|
|
| la Font de la Figuera (oficialment i en valencià, La Font de la Figuera)
valencia La Costera 27/3/2007 17:45
9325 0
Situado en la capçalera de la vall de Montesa, en el sector oest de la Serra Grossa, en l'extrem sud-oest de la província de València, en el límit amb les províncies d'Alacant (amb el terme municipal de Villena) i d'Albacete (amb el terme municipal d'Almansa).
El riu Cañoles naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Bassal.
La Font de la Figuera |
|
| Monestir de Santa Maria del Puig
valencia Monestirs 15/6/2009 22:47
9275 0
| Monestir de Santa Maria del Puig o Real monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria. Esta situat en el municipi d'El Puig, comarca de l'Horta Nord, Comunitat valenciana. Fundat per voluntat del rei Jaume I el Conquistador en 1240. La seua rellevància històrica ve pel fet que en 1237 este lloc es va alliberar la confrontació definitiva per a la conquista de València, la Batalla del Puig. La Mare de Déu del Puig va ser considerada durant segles com la patrona de Regne de València. |
|
| Foto Nº 1-10 (de 547 fotos escogidas) | (1) 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 55 » |
|
|
