[< Anterior 39 40 41 42 43 44 45 Siguiente >]
Espai Cultural LA Cova Gran Amfiteatre Paterna
 valencia  16/6/2009 16:48
 3849  0
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remunten al Neolític i Edat de Bronze i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de xicotetes llomes pròxima al riu Túria que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar empremta els ibers, on s'ha trobat restes d'una muralla defensiva i parets de xicotetes cabanyes. La documentació relativa a l'arribada dels romans es limita a referències literàries d'esdeveniments pròxims en Valentia, Edeta i Saguntum. Es creu que va ser en esta època quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se suposa que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, al·lusiu a l'estatus social o jurídic del predi. S'han trobat en el terme municipal, restes d'una xarxa d'aqüeductes que s'estén fins a Massamagrell, per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a Sagunt, antiga seu romana. En l'època musulmana es desenrotlla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenrotllament de l'agricultura introduint noves terres de regadiu i cultius com l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica de Jaume I en terres paterneras. Segons el Llibre de Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar Els Furs. Els Lluna es convertixen en senyors feudals durant els segles XIII a XV, moment en què la ceràmica de Paterna aconseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisi en la producció ceràmica i l'economia local. En 1436 Alfons el Magnànim va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de Fernando I d'Antequera i Duc de Segorbe.
foto |
|
|
[< Anterior 39 40 41 42 43 44 45 Siguiente >]
Los usuarios son responsables de sus propios comentarios.
Comunitat Valenciana
L'horta oest
