Menu
Foto al azar
Tribunal de les Aigües de València Riuada 2007 (Bolbaite) Gastronomia de Calp Senyalització de les sendes i rutes a Ibi

PobleS Comunitat Valenciana                                                  Alacant

Dades del Poble

Castalla

Poble

Localitat: Castalla

Municipi

Castalla / Comarca: La Hoya de Alcoy L'Alcoià

Subcomarca:La Hoya de Castalla - Foia de Castalla

Província

Alacant

Comunitat

Valenciana

Habitants 2003

8.532

 

Ajuntament

Direcció

Plaça Major, 1

Codi postal

03420 

Telèfon

966560801

Fax

965560031

Oficina Turisme

Contactar amb Telèfon citat

Web Oficial

Ajuntament deCastalla

Web d'Interés

Castalla Turismo de la Costa Blanca

Festes de Moros i Cristians de Castalla

Castalla Turismo Pagina Diputacion

C.B. Castalla - Noticias

La web sobre Castalla y noticias

Castalla C.F.

Castalla Página oficial de CIVIS

E-mail Municipi

dpto.informatica@castalla.org
 

Añadir Fotos

Limita amb els termes municipals d'Agost, Biar, Ibi, Xixona, Onil, Petrer, Saix i Tibi.

El castell de Castalla es troba sobre un pujol que domina tot la vall, i la Localitat es troba a la seua al voltant, en les faldilles del pujol, a 680 metres sobre el nivell del mar. La Foia de Castalla, la capital històrica de la qual és Castalla, és una ampla vall en forma de T orientat cap al sud-est i encaixonat entre diverses formacions muntanyenques. Castalla ocupa la part oest i sud-oest de la Foia en la qual s'enclaven serres com el Maigmó (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterrani de muntanya mitja. La temperatura mitja anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si bé els massissos muntanyencs afavoreixen la formació de nuvolositat i de precipitacions locals, augmentant aquestes amb l'altitud.

En el castell s'han trobat assentaments del Neolític, l'Edat de Bronze, ibèrics, romans (que la van cridar "Castra Alta", fortalesa alta) i àrabs; històricament, el castell ha constituït el Nucliprincipal entorn del com s'anaven aglutinant els habitatges de la ciutat amullarada.
Jaime I d'Aragó va prendre el castell als àrabs després de la conquesta de Biar i ho va integrar en el Regne de València; segons el tractat de Almizra (1244), Castalla es trobava en zona fronterera amb Castella. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera església en el lloc on es troba l'actual Ermita de la Sang.
Des de la seua conquesta, Castalla va ser adjudicada com propietat senyorial a. En l'any 1336, el rei Pedro IV d'Aragó ho va convertir en propietat de la Corona. En l'any 1362 va ser creada la baronía de Castalla, que va ser donada a Do Ramón de Vilanova. El castell va ser heretat en l'any 1729 pel marquès de Dosaigües, fins que en l'any 1989 va passar a ésser de propietat municipal.
Durant la Guerra de Successió, Castalla i tota la comarca van prendre partit pel bàndol borbònic, i fruit d'això va anar que, acabada la guerra, Felipe V li concedira una sèrie de privilegis i el títol de" Molt Noble, Fidel i Leal".

Les festes majors són les festes de Moros i Cristians, que se celebren del 1 al 4 de setembre en honor a la Verge de la Solitud, la patrona de la Localitat.
En elles participen 7 comparses, quatre del bàndol cristià i tres del bàndol moro. Per part del bàndol cristià estan els Mariners, els Maseros, els Pirates i els Cristians. Per part del bàndol moro estan els Moros Nous (Moros grocs), Els Moros Vells (Moros Blaus) i els Mudèjars (Moros Verds).

El plat típic de Castalla és el gaspatxo local, varietat del gaspatxo manchego, realitzat amb coques ácimas desmigadas, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i tomàquet i ceba sofregits, que s'aboquen sobre una coca de llevat cuit.
Destaca també la rebosteria, sobretot, pels sequillos i els 'pastissets' de boniato.

Foto al azar
Zigueñuelas Fatxada del Mercat de Xàbia Vista del castell Peníscola a la nit Fatxada de La Unió i el Fènix Espanyol realitzat per Enrique Viedma Vidal
Pueblos España