Menu
Foto al azar
Església Santa Maria de Villena Torre del Castillo de Morella Plaça i església de Turís Paisatges i paratges de Chelva

PobleS Comunitat Valenciana                                                  Alacant

Dades del Poble

Alcoy - Alcoi

Poble

 Localitat: Alcoy/Alcoi

Municipi

Alcoi/Alcoy / Comarca: La Hoya de Alcoy L'Alcoià

Província

Alacant

Comunitat

Valenciana

Habitants 2003

60.532

 

Ajuntament

Direcció

Plaza De España, 1

Codi postal

 03801

Telèfon

965537100

Fax

965537161

Oficina Turisme

Contactar amb Telèfon citat

Web Oficial

Ajuntament deAlcoi

Ajuntament deAlcoy

Web d'Interés

Alcoy Turismo de la Costa Blanca

Turismo en Alcoi

Alcoy moros y cristianos La Asociación de San Jorge

El portal de la ciutat d'Alcoi i de les comarques

Periodico Ciudad de Alcoy

Página Web de Radio Alcoy

Sociedad Protectora de animales y plantas de Alcoy

Agrupación Astronómica de Alcoy

E-mail Municipi

ajualcoi@alcoi.org
 

Añadir Fotos

Nuclis de poblacion: Baradello-Sargento, Cases del Salt, L´Estepar, Font Roja, Montesol, Sol i Camp.

Limita amb els termes municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i La Torre de les Maçanes.

El seu Nuclihistórico es dedica fonamentalment a la indústria, destacant el tèxtil, encara que també cal destacar l'important paper que van jugar anteriorment la indústria paperera i metalúrgica per al desenvolupament de la zona. En això va influir la creació del port de Gandía.

El Nucliurbano està situat en una vall envoltada per la Serra de Mariola, Biscoi, L'Ombria, la Serreta, el Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel qual de vegades la hi nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que té per a vèncer-los.
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, el que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat amb Alacant pel sud i amb Xàtiva-València pel nord, amb enllaços a la A-3. La xarxa viària es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València.

Alcoi presenta un clima mediterrani amb un lleuger matís continental a causa de la relativa altura mitja existent. Es caracteritza per tenir un hivern fred (7,5ºC de mitjana al gener i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. A l'estiu es registra una temperatura mitja de 23,5ºC. La pluviometría és variable, arribant a entre 350 i 850 mm.
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterrani, principalment en el Carrascar de la Font Roja, amb exemplars d'alzines tejos i espècies caducifolias. En altres masses forestals de repoblació predominen les pinedes, que suposen el 85% dels boscos.

Els primers testimoniatges coneguts sobre la presència humana en la Foia d'Alcoi, es remunten al paleolític mig, fa uns 60.000 anys. Els caçadors neardentales es van instal·lar en coves i abrics de la zona. El jaciment del Salt és un dels millors documentats, gràcies als treballs arqueològics de les últimes dècades. Les dades obtingudes a partir de l'estudi dels instruments tallats de sílex, de les restes de fauna (cérvols, cabres, cavalls) i d'altres restes que evidencien la presència humana, suggereixen que aquest va ser un campament temporal revisitado per aquests grups durant milers d'anys
AL final de les glacionaciones quaternàries, que en les regions mediterrànies no va tenir el rigor d'altres latituds més septentrionals, coincident amb el període epipaleolítico comença la introducció de l'agricultura primitiva. En l'àrea mediterrània es reconeixen dues grans tecnocomplejos culturals, el microlaminar i el complex geomètric present en els seus moments finals en l'abric de la Falguera.

En els carrers d'Alcoi comparteixen primacia els idiomes castellà i valencià, amb certa preponderància d'aquest últim, si bé la gran immigració de castellanohablantes durant els segles XIX i gran part del XX va fer que aquesta Comunitat arribara a gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que el valencià. La política de normalització lingüística en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalitzat l'ús del valencià també a Alcoi.

Alcoi és coneguda com la ciutat dels ponts. La peculiar orografia marcada per barrancs, que van condicionar l'urbanisme i les ampliacions successives, van fer necessària la construcció d'aquests ponts. A més dels menuts ponts que formaven l'antiga xarxa viària (el pont de Penàguila, el de Cocentaina i el pont vell de San Roque), que daten dels segles XVII i XVIII, hi ha altres menors que van ser edificats per a permetre l'accés a les indústries situades en la riba del ric Riquer.

Els patrons d'Alcoi són Sant Mauro, Sant Jordi i La Verge dels Lliris.
Moros i cristians. A l'abril celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoi en honor a Sant Jordi, declarades d'interès turístic internacional. Tenen el seu origen en la Batalla d'Alcoi produïda en 1276 a les portes de la ciutat i que va enfrontar als Habitants d'Alcoi amb les tropes del Cabdill musulmà Alazraq. Conta la tradició que en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura de Sant Jordi a lloms d'un cavall sobre les muralles de la ciutat i que la seua figura va decidir el resultat de la Batalla. El primer document que ens parla d'aquestes festes dataria de 1672 per part del cronista Carbonell en la seua Cèlebre centúria, en la qual parla de les celebracions en honor a San Jorge i per l'expulsió dels musulmans, amb aparició de dues companyies, una de Moros-Christianos i altra de Cathólicos-Christianos, que constitueixen l'origen de les vint-i-vuit Filaes actuals.
Entre els plats més típics d'Alcoi destaca la olleta (guisat a força de mongetes, amb penques, carn de porc i botifarra, molt benvolgut en festes),la" Borreta" (guisat amb creïlles, espinacs, bacallà i ou), la pericana (plat fred a força de pebrot sec i bacallà salat), i la" coca", tant dolça com salada. Pebrots farcits %[bajoques farçides] (arròs, sofregit de tomàquet,all picat, julivert, carn de porc o tonyina fresca cuites normalment al forn).

Foto al azar
Poblat iber-romà d'El Monastil Requena situat en la part oriental de la comarca de Requena-Utiel. Carrer de Ramon Llull a València Biblioteca del Palau del Comte de Cervelló
Pueblos España